GÁNDARA, Antonio de la

Neix a París, França, el 1861 i mor a la mateixa ciutat el 1917. Nebot net de María Francisca de La Gándara de Calleja, vicereina de la Nova Espanya. El seu pare procedia de San Luis Potosí, Mèxic, i la seva mare era anglesa. El març de 1878 va ser admès, als 17 anys, a l'Escola Nacional de Belles Arts de París. El seu treball va interessar a Jean-Léon Gérôme i Cabanel, i van reconèixer aviat el seu talent al Salon des Champs-Élysées el 1883. Poc més de deu anys li van bastar per convertir-se en un dels artistes preferits per l'elit parisenca de la Belle Époque. Cap al 1900, en possessió de l'Orde d'Isabel la Catòlica i essent Oficial de la Legió d'Honor, es troba a l'apogeu de la seva glòria, i la seva obra és molt sol·licitada a Europa i als EUA. La seva primera exposició a Nova York el 1898 va ser un dels seus èxits més grans i el va consagrar com un dels mestres de la seva època. Va participar en exposicions importantíssimes a París, Brussel·les, Boston, Madrid, Berlín, Dresden, Venècia, Barcelona, Viena o Saragossa.