CARRIER-BELLEUSE, André-Ernest

Albert-Ernest Carrier-Belleuse (Anizy-le-Château, 12 de juny de 1824 - Sèvres, 3 de juny de 1887) va ser un prolífic i destacat escultor i pintor francès, considerat un dels artistes més representatius del Segon Imperi i una figura clau en la transició cap al naturalisme i l'eclecticisme decoratiu en l'escultura de la segona meitat del segle XIX. Es va formar inicialment a la petita escola de dibuix de París i posteriorment va ingressar a l'École des Beaux-Arts, on va ser deixeble de l'escultor David d'Angers. Durant els seus primers anys va tenir dificultats econòmiques, per la qual cosa va treballar intensament en la producció d'objectes decoratius, orfebreria i terracotes, la qual cosa va aguditzar el seu domini tècnic del detall. Va debutar al Saló de París el 1851. A partir de la dècada de 1860, la seva carrera va enlairar-se de manera meteòrica, convertint-se en l'escultor preferit de l'alta burgesia i de la cort de Napoleó III. Va obtenir nombroses medalles als Salons i a les Exposicions Universals (com la de París el 1867). El seu estudi va arribar a ser una autèntica fàbrica d'art decoratiu on treballaven nombrosos ajudants. Entre ells va destacar un jove Auguste Rodin, a qui Carrier-Belleuse va contractar el 1864 i amb qui va mantenir una estreta col·laboració professional durant diversos anys, portant-lo fins i tot a Brussel·les per treballar en projectes arquitectònics. El 1876 va ser nomenat director artístic de la prestigiosa Manufactura Nacional de Sèvres, lloc en el qual va revitalitzar la producció de porcellana amb dissenys de gran elegància i dinamisme inspirats en el rococó i el neobarroc, càrrec que va ocupar fins al final dels seus dies. El seu estil es va caracteritzar per un virtuosisme tècnic excepcional, la gràcia compositiva, el dinamisme de les formes i una predilecció pel tractament minuciós de les textures (teles, cabells, joies). Va cultivar amb mestria el bronze, el marbre, la terracota i la porcellana. Entre les seves obres més destacades es troben: El rapte d'Hipodàmia (1871): Una obra mestra en marbre que mostra el seu domini del moviment i la tensió muscular, conservada al Museu de Belles Arts de Troyes; Monument a Manuel Belgrano (1873): Cèlebre monument eqüestre ubicat a la Plaça de Maig de Buenos Aires, Argentina; Decoració del Palau de l'Òpera de París: Va participar activament en els relleus i escultures ornamentals de l'edifici dissenyat per Charles Garnier; La font de la Plaça de la Concòrdia i nombrosos bustos: Va realitzar innombrables retrats femenins de gran delicadesa i estatuetes al·legòriques de terracota que van inundar els salons de la burgesia europea de l'època.