PIROTTI, Carlo

Carlo Pirotti (Torí, 1938) encarna la tradició paisatgística i de l'estampa de la regió del Piemont italià, la sòlida formació tècnica del qual es va iniciar aviat en les arts gràfiques com a aprenent de litògraf fins a la seva decisiva trobada el 1950 amb el cèlebre mestre Enrico Tovagliari, sota la tutela del qual va perfeccionar el disseny i la tècnica litogràfica fins a obtenir la diplomatura superior en aquesta disciplina. Després d'aquesta etapa de rigor gràfic, Pirotti va orientar la seva vocació cap al dibuix, l'oli i el gravat, iniciant a la dècada del 1960 un fructífer itinerari expositiu individual per tota la geografia italiana i articulant als anys 70 el col·lectiu artístic "I Tre" juntament amb els pintors Alfredo Ciocca i Dino Pasquero, una destacada aliança de projecció europea amb la qual va exposar en diverses capitals del continent. Nutrint el seu llenguatge figuratiu de la gran tradició paisatgística piemontesa del segle XIX —amb clares influències de l'Escola de Rivara, el verisme líric d'Antonio Fontanesi i el domini de la llum atmosfèrica dels mestres llombards—, la seva pintura combina un depurat sentit del dibuix amb una pinzellada poètica de rica modulació tonal. Establert en la seva etapa de maduresa a la tranquil·la localitat de Madonna dell'Olmo, a la província de Cuneo (Piemont), l'artista va trobar allà el retir idoni per consolidar una icònica visió plàstica abocada a les vistes alpines, les marines desolades, les naturaleses mortes d'atmosfera íntima i les valls piemonteses, un corpus estilístic que el catedràtic i crític Antonio Dogliani va definir com una invitació poètica a la revalorització contemplativa de la natura. Avalat per un ampli suport institucional i de la crítica especialitzada, el patrimoni pictòric de Carlo Pirotti transcendeix l'àmbit regional italià per integrar-se en els fons de diverses institucions cíviques, galeries municipals i col·leccions públiques del Piemont i del nord d'Itàlia —com els fons d'art del Municipi de Cuneo o de la Província de Torí—, així com en prestigioses col·leccions privades, fundacions bancàries i selects gabinets de col·leccionistes distribuïts per Itàlia, França, Bèlgica, Suïssa i altres països de l'àmbit europeu.