GÁNDARA BONNÍN, Manuel

Manuel Gándara Bonnín (Barcelona, 1902 – Barcelona, 1960) va iniciar la seva formació artística a l'Escola Superior de Belles Arts de Sant Jordi de Barcelona i a les acadèmies lliures de l'entorn de l'Eixample, on va rebre el magisteri de professors hereus de la gran tradició acadèmica catalana del segle XIX i del primer modernisme, dels quals va adquirir un rigorós domini del dibuix del natural i la composició. Influenciat profundament pel paisatgisme naturalista de l'Escola d'Olot i per la petjada de mestres com Joaquim Vayreda, Modest Urgell i Eliseu Meifrèn, va adoptar la pràctica del plein air centrant la seva producció en temes de la campinya catalana, camins boscosos i escenes de romeria del Vallès i el Prat de Llobregat. El seu estil pictòric s'adscriu a un postimpressionisme d'accent regionalista caracteritzat per l'ús d'una pinzellada directa, densa i molt empastada que atorga gran textura a la superfície, un hàbil maneig de la llum filtrada a través de la fronda i una paleta sobria d'ocres, verds i terres. Al llarg de la seva carrera va exposar de forma continuada a les sales més prestigioses de Barcelona, com la Sala Parés, les Galerías Laietanes, la Sala Busquets i la Sala Gaspar, participant en les Exposicions Nacionals de Belles Arts i certàmens de l'Ajuntament de Barcelona. Avui dia, la seva obra figura en destacades institucions i museus com el Museu Nacional d'Art de Catalunya (MNAC), la xarxa de museus de la Diputació de Barcelona —incloent el Museu de Granollers i el Museu Abelló de Mollet del Vallès—, el Museo de Arte Contemporáneo de Madrid i diverses col·leccions públiques i privades catalanes.