Paissatge

Aquest excel·lent oli sobre fusta de Manuel Gándara Bonnín (Barcelona, 1902 – 1960) constitueix un testimoni magistral del paisatgisme naturalista i del postimpressionisme d'accent regionalista que va floreir a Catalunya durant el primer terç del segle XX. Amb una datació summament ajustada de circa 1935, la composició capta amb notable virtuosisme la llum vibrant que es filtra a través d'una massa arbrada densa i empastada sobre un camí rural del Vallès o el Prat de Llobregat, on s'endevina una suggeridora processó o fila de figures ataviades amb indumentària tradicional. En l'aspecte formal, la pinzellada de Gándara Bonnín es desplega amb una matèria rica, gruixuda i profundament corpòria, aplicada mitjançant tocs directes d'impasto que atorguen un relleu tàctil i una vibració lumínica excepcional a la superfície de la taula. El seu llenguatge pictòric enfonsa les seves arrels en la gran tradició del plein air de l'Escola d'Olot i el magisteri de figures tutelars com Joaquim Vayreda, Modest Urgell i Eliseu Meifrèn, articulant un diàleg harmònic entre la construcció del dibuix acadèmic i el lirisme atmosfèric de la natura en directe. Des de la perspectiva de la crítica i la taxació d'art, l'obra destaca no només per la seva depurada tècnica cromàtica —dominada per ocres, verds oliva i terres vivificades per petits accents de color pur en les figures—, sinó també pel seu excel·lent estat de conservació i la seva emmarcació d'alta època en fusta tallada, daurada i amb passaport de teixit d'arpillera, la qual cosa realça substancialment el seu valor de mercat en l'àmbit de les galeries especialitzades. Cal assenyalar que Manuel Gándara Bonnín va ser un artista prolífic que va exposar regularment a les sales més prestigioses de Barcelona, com la Sala Parés, les Galerías Laietanes, la Sala Busquets i la Sala Gaspar, així com en les Exposicions Nacionals de Belles Arts, comptant en l'actualitat amb una destacada representació institucional en els fons del Museu Nacional d'Art de Catalunya (MNAC), la xarxa de museus de la Diputació de Barcelona —incloent el Museu Abelló de Mollet del Vallès i el Museu de Granollers—, el Museo de Arte Contemporáneo de Madrid i diverses col·leccions públiques i corporatives de renom.