ABELLÍ, Ció

CATALÀ Concepció Abellí i Grau, coneguda artísticament com a Ció Abellí (Girona, 1963; inscrita també com a Ció Xiaohui Abellí Pujiula), és una de les figures més destacades i influents de l'escultura figurativa i monumental catalana contemporània. La seva trajectòria plàstica es va iniciar en el dibuix de gran format sota el mestratge del reconegut pintor gironí Josep Perpiñá, ingressant posteriorment a la Facultat de Belles Arts de la Universitat de Barcelona, on es va llicenciar en l'especialitat d'Escultura i es va doctorar amb premi extraordinari, enriquint el seu perfil amb una diplomatura per l'Escola d'Art d'Olot i estades formatives a la Central Academy of Fine Arts de Pequín, l'Accademia di Belle Arti de Florència i la Universitat de Girona. Durant la seva etapa de formació acadèmica va completar el seu aprenentatge tècnic com a alumna del cèlebre escultor català Ricard Sala (1915–2010), de qui va heretar el rigor anatòmic, el domini del volum i la sobria elegància del classicisme figuratiu mediterrani. El seu llenguatge estilístic articula un figurativisme intimista i líric que sintetitza l'herència del Noucentisme —principalment de mestres com Josep Llimona, Enric Clarasó, Aristide Maillol i Enric Casanovas— amb l'expressivitat continguda d'Auguste Rodin i la serenitat meditativa del lirisme oriental. La temàtica central de la seva producció s'enfoca en la figura humana, l'anatomia femenina, les al·legories quotidianes, la introspecció poètica, la maternitat i el respecte per l'entorn natural, treballats mitjançant la tècnica tradicional de la fosa en bronze a la cera perduda, la terracota, el marbre, la pedra i la resina. Des de la seva primera exposició individual el 1987, la seva obra de petit i mitjà format s'ha exhibit en galeries i fires d'art d'Espanya, França i el Principat d'Andorra, compaginant la creació d'estudi amb una prolífica trajectòria en l'art públic monumental i d'integració institucional; entre les seves realitzacions més emblemàtiques destaquen el cèlebre Monument a Ava Gardner (Tossa de Mar, 1998) a la Vila Vella, el Monument a la pagesa (Gavà, 2003), el conjunt La Dona de l'Aigua (Cassà de la Selva), l'escultura Solidaritat dedicada a Neus Català (Els Guiamets), l'obra Aigües termals (Caldes de Malavella, 2021) i el bust institucional d'Agustí Riera i Pau a la Diputació de Girona, així com monuments commemoratius a Figueres, Olot, el Pla de l'Estany i les Illes Balears. Guardonada en diversos certàmens internacionals i mantenedora d'una continuada tasca docent en escoles municipals d'art de la província de Girona, la seva obra forma part de destacats fons museístics, col·leccions institucionals i espais urbans que avalen la projecció contemporània i la transcendència del seu llenguatge plàstic.