Roxana
3.800 €
La refinada escultura exempta en bronze massís titulada "Roxana" (c. 1991-1992), executada per la reconeguda escultora i investigadora internacional Ció Abellí (Girona, 1963; de nom real Ció Xiaohui Abellí Pujiula), representa un exponent de singular bellesa, síntesi formal i rigor plàstic dins de la producció figurativa contemporània de finals del segle XX; elevant-se a 51 cm d'alçària muntada sobre una peanya de marbre clar, aquesta cotitzada obra pertany a una tirada ultralimitada de només sis exemplars, tractant-se en aquest cas de la peça número 3/6, signada incisa per l'artista (Ció Abellí) i concebuda mitjançant la refinada tècnica de la fosa en bronze a la cera perduda amb una pàtina de matisos marrons, satinats i subtils pàtines verdoses a la base rocosa que realcen els relleus orgànics de la matèria. La composició presenta la figura d'una dona nua recollida sobre si mateixa en posició sedent, amb el tors ladejat, el rostre serè girat lleugerament cap a l'alt i la mà recolzada sobre el pit en un gest d'introspecció poètica, serenitat i contenció clàssica que evoca una profunda elegància atemporal; estilísticament, la peça reflecteix una virtuosa fusió d'influències que sintetitza el classicisme noucentista mediterrani d'Aristide Maillol i Enric Casanovas en el tractament depurat dels volums sensualment arrodonits, amb l'elegància expressiva del classicisme de finals del XIX i principis del XX d'Auguste Rodin o Josep Clarà, articulant línies netes i contorns suaus però ferms que dialoguen amb l'espai a través del recolliment corporal. Concebuda amb absoluta probabilitat entre els anys 1991 i 1992 en l'etapa de plena consolidació tècnica de l'escultora —prèvia a la seva immediata comercialització i integració en col·leccions privades de rellevància el 1993—, aquesta creació encarna el mestratge d'una autora doctorada en Belles Arts amb premi extraordinari i formada en prestigioses institucions de Girona, Barcelona i la Xina, l'obra pública i de cavallet de la qual ha estat guardonada en certàmens internacionals, exposant-se en fires i sales d'art mecenes europees i americanes, la qual cosa consolida aquest exemplar 3/6 de "Roxana" com una peça d'exquisit refinament estètic i un actiu de sobresortint valor per al col·leccionisme especialitzat.
TècnicaFundición en bronce a la cera perdida
Mides51cm
Any1991/1992
ArtistaABELLÍ, Ció
ABELLÍ, Ció
CATALÀ Concepció Abellí i Grau, coneguda artísticament com a Ció Abellí (Girona, 1963; inscrita també com a Ció Xiaohui Abellí Pujiula), és una de les figures més destacades i influents de l'escultura figurativa i monumental catalana contemporània. La seva trajectòria plàstica es va iniciar en el dibuix de gran format sota el mestratge del reconegut pintor gironí Josep Perpiñá, ingressant posteriorment a la Facultat de Belles Arts de la Universitat de Barcelona, on es va llicenciar en l'especialitat d'Escultura i es va doctorar amb premi extraordinari, enriquint el seu perfil amb una diplomatura per l'Escola d'Art d'Olot i estades formatives a la Central Academy of Fine Arts de Pequín, l'Accademia di Belle Arti de Florència i la Universitat de Girona. Durant la seva etapa de formació acadèmica va completar el seu aprenentatge tècnic com a alumna del cèlebre escultor català Ricard Sala (1915–2010), de qui va heretar el rigor anatòmic, el domini del volum i la sobria elegància del classicisme figuratiu mediterrani. El seu llenguatge estilístic articula un figurativisme intimista i líric que sintetitza l'herència del Noucentisme —principalment de mestres com Josep Llimona, Enric Clarasó, Aristide Maillol i Enric Casanovas— amb l'expressivitat continguda d'Auguste Rodin i la serenitat meditativa del lirisme oriental. La temàtica central de la seva producció s'enfoca en la figura humana, l'anatomia femenina, les al·legories quotidianes, la introspecció poètica, la maternitat i el respecte per l'entorn natural, treballats mitjançant la tècnica tradicional de la fosa en bronze a la cera perduda, la terracota, el marbre, la pedra i la resina. Des de la seva primera exposició individual el 1987, la seva obra de petit i mitjà format s'ha exhibit en galeries i fires d'art d'Espanya, França i el Principat d'Andorra, compaginant la creació d'estudi amb una prolífica trajectòria en l'art públic monumental i d'integració institucional; entre les seves realitzacions més emblemàtiques destaquen el cèlebre Monument a Ava Gardner (Tossa de Mar, 1998) a la Vila Vella, el Monument a la pagesa (Gavà, 2003), el conjunt La Dona de l'Aigua (Cassà de la Selva), l'escultura Solidaritat dedicada a Neus Català (Els Guiamets), l'obra Aigües termals (Caldes de Malavella, 2021) i el bust institucional d'Agustí Riera i Pau a la Diputació de Girona, així com monuments commemoratius a Figueres, Olot, el Pla de l'Estany i les Illes Balears. Guardonada en diversos certàmens internacionals i mantenedora d'una continuada tasca docent en escoles municipals d'art de la província de Girona, la seva obra forma part de destacats fons museístics, col·leccions institucionals i espais urbans que avalen la projecció contemporània i la transcendència del seu llenguatge plàstic.
Obres
Més obres d’aquest artista
Peces relacionades amb la mateixa firma.