FUSTER GIMPERA, Joan

El pintor, dibuixant i aquarel·lista espanyol Joan Fuster i Gimpera (Torroella de Montgrí, Girona, 25 de gener de 1917 – 4 de setembre de 2011) és una figura fonamental de l'art català del segle XX, recordat fonamentalment per ser el creador i màxim exponent de l'estrambotisme, així com pels seus refinats paisatges marins i composicions de caràcter surrealista; nascut a la localitat empordanesa de Torroella de Montgrí, va mantenir al llarg de tota la seva vida un profund vincle vital i conceptual amb el paisatge i la cultura de la seva terra natal, mostrant des de jove un talent natural pel dibuix i la pintura que va reconduir a través d'una formació eminentment autodidacta basada en l'observació directa del natural i un estudi rigorós de l'aquarel·la, disciplina en la qual va assolir un domini tècnic excepcional caracteritzat per la fluïdesa dels rentats, el control cromàtic i la subtilesa de les veladures; estilísticament, la seva obra paisatgística beu del luminisme empordanès i de la tradició figurativa catalana, mentre que la seva vertent més lliure i imaginativa denota un clar paral·lelisme amb l'univers visionari de El Bosco, la impremta de Salvador Dalí i l'atmosfera dels paisatges del Cap de Creus i Portlligat; el 1974, Fuster Gimpera va batejar i fundar formalment l'estrambotisme, un moviment artístic singular concebut com una derivació lúdica, crítica i disparatada del surrealisme que defensava que qualsevol element quotidià podia transformar-se en una altra realitat sense perdre la seva pròpia identitat, desafiant la lògica convencional a través de la imaginació; tot i que durant dècades la corrent va romandre resguardada principalment al seu taller, l'any 2004 va conèixer el pintor gironí Quim Hereu, a qui Fuster va nomenar el seu hereu artístic per garantir la continuïtat teòrica i la projecció internacional del moviment; al llarg de la seva trajectòria va ser guardonat amb distingits premis com el guardó del Saló d'Aquarel·listes de París (1953) i la Medalla del Montgrí (1986), sent el primer artista local en rebre aquesta màxima distinció honorífica de la seva vila natal; àmpliament aclamat per les seves delicades i lumíniques aquarel·les de la Costa Brava (amb vistes marineres de ports i cales com Palamós, Calella de Palafrugell o el Cap de Begur) i racons rurals de l'Empordà, les seves obres formen part avui d'importants fons públics i institucions com el Museu de l'Aquarel·la de Llançà (Fundació Martínez Lozano), el DOR Museum en el seu espai dedicat a l'estrambotisme, el patrimoni artístic municipal de Torroella de Montgrí i diverses col·leccions privades de Catalunya i de l'estranger, mantenint-se en actiu davant el cavallet fins a la seva mort al setembre de 2011 als 94 anys d'edat.