BIANCHI BARRIVIERA, Lino

Lino Bianchi Barriviera (Montebelluna, Treviso, 3 de setembre de 1906 - Acilia, Roma, 1985) va ser un destacat pintor, gravador, ceramista i muralista italià, considerat per la crítica internacional com un dels grans mestres de l'aiguafort del segle XX. Tot i que la seva família el va orientar cap a estudis tècnics (els quals va concloure a Florència el 1927), va cultivar des de ben jove la seva veritable passió per l'art. Va fer la seva primera incursió en el gravat el 1925 a l'estudi florentí de Raoul Dal Molin Ferenzona. Va començar a exposar a finals d'aquesta dècada, donant-se a conèixer en mostres col·lectives i a la Biennal de Venècia i la Quadriennal de Roma. Viatges d'estudi i missions oficials: El 1927 va fer el seu primer viatge a Líbia per encàrrec del govern italià per estudiar l'arquitectura monumental i la cultura local. Posteriorment, va participar en expedicions a l'Àfrica Oriental —com el seu viatge a Etiòpia el 1938-1939 juntament amb l'arqueòleg Alessandro Augusto Monti Della Corte—, de les quals naixeria una de les seves sèries gràfiques més cèlebres: l'estudi i recreació de les esglésies rupestres monolítiques de Lalibela. Va compaginar la seva obra creadora amb una intensa tasca acadèmica. Va ser professor de la càtedra de gravat a l'Acadèmia de Belles Arts de Nàpols (institució que també va dirigir entre 1950 i 1954) i, posteriorment, va exercir com a docent a l'Acadèmia de Belles Arts de Roma des de 1956 fins a 1976. Així mismo, va dirigir un curs de formació per a gravadors a burí al Poligrafico e Zecca dello Stato i va exercir funcions com a inspector honorari de patrimoni gràfic per al Ministeri de Béns Culturals d'Itàlia. El seu catàleg gràfic supera les 950 planxes. Va utilitzar preferentment la tècnica de l'aiguafort, destacant per un ús magistral dels contrastos, els negres intensos i una minuciosa precisió geomètrica i paisatgística. Al llarg de la seva trajectòria va rebre nombrosos guardons. El 1970 va ser nomenat Comendador (Cavaliere Ufficiale) de la República Italiana i, el 1971, se li va concedir la Medalla d'Or als Benemèrits de la Cultura i de l'Art. Va morir a Acilia (Roma) el 1985. Les seves obres es conserven en importants pinacoteques internacionals, com la Galeria d'Art Modern de Roma, el Museu Cívic de Torí, el Museu Revoltella de Trieste i col·leccions a Budapest i Munic.