DELAUNE, Étienne

Étienne Delaune (o De Laune) va ser un dels orfebres, medallistes, dibuixants i gravadors més eminents del Renaixement francès. Va destacar per ser un dels grans difusors de l'estil manierista de l'Escola de Fontainebleau a través dels seus minuciosos dissenys decoratius i gravats al burí. Nascut cap al 1518 (probablement a Milà o Orleans, segons diverses fonts de l'època), es va establir de molt jove a París, on es va registrar com a mestre orfebre el 1546. El 1552 va ser nomenat medallista de la Reial Ceca de París (La Monnaie du Moulin) pel rei Enric II. Encara que va ocupar el càrrec durant pocs mesos, la seva vinculació amb la cort li va permetre rebre encàrrecs de gran prestigi. Se li atribueix la creació de nombrosos esbossos i cartons per a objectes sumptuaris, peces d'orfebreria, vaixelles i armadures de gala per al monarca francès (com el cèlebre escut de parade conservat al Museu del Louvre). Cap al 1557 va començar a decantar-se amb força pel gravat en coure. Va produir més de 400 estampes de petit format caracteritzades per una sorprenent precisió miniaturista, representant motius mitològics, al·legòrics, bíblics i repertoris d'ornamentació (strapwork, grutescs i cartel·les). De convicció hugonota (protestant), Delaune es va veure obligat a fugir de París després de la Massacre de la Nit de Sant Bartomeu el 1572. Es va refugiar a Estrasburg i Augsburg, ciutats on va continuar la seva tasca artística al costat del seu fill Jean Delaune. Va retornar breument a París abans de la seva mort, esdevinguda cap al 1583. Els seus models decoratius van circular àmpliament per tot Europa, servint d'inspiració directa a orfebres, armers, esmaltadors i rellotgers fins ben entrat el segle XIX, quan les seves composicions van continuar sent replicades pel mercat historicista.