SUBIRANA, Ismael

Ismael Subirana (Olot, 1937) és considerat un dels continuadors més fidels de l'Escola Paisatgística d'Olot durant la segona meitat del segle XX. Fidel als fundadors de l'escola (com Joaquim Vayreda o Josep Berga i Boix), Subirana treballa directament del natural (en plein air). Les seves obres capten la llum canviant, els prats, faigs i rius de la comarca de la Garrotxa. La seva pintura destaca per una pincellada amable, un ús serè de l'oli i una paleta on predominen els verds matisats, els ocres i els tons ocres estacionals (especialment la tardor olotina). Després del seu debut a la Sala Busquets de Barcelona (1963), la seva obra es va consolidar en galeries catalanes especialitzades en paisatgisme tradicional (com la Sala Rusiñol o la Galeria Armengol) i en col·leccions privades dedicades a l'art costumista català. La crítica d'art catalana l'ha definit com un pintor sincer i honest amb la realitat, allunyat dels "efectismes fàcils" o recursos d'efecte ràpid. La seva tasca pictòrica es basa en el respecte absolut vers el paisatge que contempla diàriament.