SAINT-LOUIS, Cristalllerie de

Fundada el 1586 a la vall de Münzthal a Lorena i anomenada reial manufactura el 1767 per decret del rei Lluís XV en honor a Sant Lluís, la Cristalllerie de Saint-Louis és la cristalleria més antiga de França i pionera absoluta en el desenvolupament del cristall de plom a l'Europa continental després de perfeccionar el 1781 la fórmula química que va permetre competir amb l'hegemonia anglesa. Va assolir la seva època daurada al llarg del segle XIX gràcies al domini magistral del bufat a la boca (soufflé à la bouche), la invenció del cristall de color superposat i tallat (cristal doublé) i l'execució de complexos esquemes de talla a la roda (taille à la roue) de precisió geomètrica sobre peces d'escala monumental. Proveïdora habitual de les grans dinasties i corts reials europees, les seves creacions van engalanar els banquets de gala i palaus de monarques com Lluís XVI i Maria Antonieta, Napoleó Bonaparte, el rei Carles X, la reina Victòria del Regne Unit, l'emperador Francesc Josep I d'Àustria o els tsars de Rússia, a més de seduir cèlebres figures de les arts i l'aristocràcia internacional que van encarregar vaixelles personalitzades i serveis de cristalleria de prestigi. Guardonada sistemàticament en les grans Exposicions Universals de París pel seu virtuosisme tècnic en peces d'exhibició fora de catàleg (pièces hors-catalogue), la manufactura va consolidar senyals d'identitat inconfusibles com els seus característics marcatges incisos de taller en rombe (marque au losange) i l'esbós inferior mitjançant rosetes radiants de fins a 24 puntes (cul à étoile taillée à 24 rayons). En l'actualitat, el seu extraordinari llegat històric i les seves obres mestres d'alta col·lecció s'exhibeixen en el seu propi museu patrimonial La Grande Place - Musée du Cristall Saint-Louis a Saint-Louis-lès-Bitche, així com en les col·leccions del Musée des Arts Décoratifs de París (MAD), el Musée du Louvre, el Victoria and Albert Museum (V&A) de Londres i diversos fons palatins internacionals, consolidant la firma com un referent històric indispensable de les arts decoratives franceses.