AMELA, Josep

Josep Amela Ferrando (Barcelona, 1920 – Barcelona, 2005) va ser un artista de vocació autodidacta, profund perfil humanista i destacada solvència plàstica, la trajectòria vital i creadora del qual sintetitza el deの設定 i desenvolupament de la pintura figurativa catalana del segle XX. Membre combatiu de la històrica Lleva del Biberó (la meva cinquena de 1920 mobilitzada durant la Guerra Civil Espanyola), la seva vivència al front va forjar en ell una sensibilitat humanista i una memòria generacional de gran abast que alimentaria posteriorment l'obra literària i el testimoni històric del seu fill, el cèlebre periodista, crític i novel·lista Víctor-M. Amela, cofundador de l'emblemàtica secció La Contra del diari La Vanguardia. Compaginant la seva activitat laboral amb un constant i intransigent cultiu de les belles arts, Josep Amela va consolidar un llenguatge pictòric d'acusada filiació postimpressionista i plenament integrat en la rica tradició del luminisme i el costumisme mediterrani català. La seva producció, bolcada amb singular mestria en el paisatge rural, les escenes d'usos i costums pagesos i la figura a l'aire lliure, sobresurt per una pinzellada sucosa, empastada i de gran soltesa gestual, caracteritzada per un exquisit domini del clarobscur, una vibrant modulació cromàtica de tons càlids i una poesia lírica que dignifica la vida quotidiana de la terra. Distanciat dels circuits comercials massius per una voluntat intimista i rigorosa, el seu llegat artístic —sancionat per una cuidada execució tècnica i una genuïna autenticitat expressiva— figura en assenyalades col·leccions particulars i àmbits acadèmics com un testimoni imprescindible del costumisme català de postguerra i de la dignitat plàstica d'una generació irrepetible.