MAS, Sergi

Sergi Mas Balaguer (Barcelona, 30 d'octubre de 1930 - 31 de març de 2026) va ser un destacat escultor, ceramista, pintor, gravador i escriptor d'origen català que va desenvolupar pràcticament tota la seva trajectòria vital i artística al Principat d'Andorra, convertint-se en una figura capital de la cultura i l'etnografia andorrana del segle XX i XXI. Va néixer al si d'una família de forta tradició artesana (el seu avi era fuster i el seu pare ebenista). Es va formar a la prestigiosa Escola d'Arts i Oficis de la Llotja de Barcelona i va ampliar els seus coneixements col·laborant amb escultors consagrats com Frederic Marès, Joaquim Ros i Vicenç Navarro. Entre 1951 i 1955 va treballar al Poble Espanyol de Montjuïc, on va perfeccionar les tècniques de la ceràmica, el gravat i l'estampació. Va arribar al Principat el 1957 (inicialment de manera temporal per fer uns treballs de talla en fusta) i va decidir instal·lar-se definitivament a Aixovall (Sant Julià de Lòria). Allà va fixar el seu taller i es va integrar profundament en la societat andorrana, actuant com un pont vivent entre la tradició rural pirinenca i la modernitat. Va ser soci fundador del Cercle de les Arts i les Lletres el 1969. La seva dilatada labor de preservació i enriquiment del patrimoni artístic andorrà va ser guardonada en múltiples ocasions, destacant la concessió de l'Orde de Carlemany en el grau d'Encomanda per part del Govern d'Andorra. Va morir el 31 de març de 2026 a l'edat de 95 anys. L'obra de Sergi Mas destaca per la seva polifacètica versatilitat i el seu profund arrelament en la cultura popular, la mitologia pirinenca i l'etnografia local. Va manejar amb destresa la fusta, el fang, la pedra i els metalls. Entre les seves aportacions més emblemàtiques sobresurten: La reproducció de la Mare de Déu de Meritxell (1972): Després del tràgic incendi que va destruir el santuari original, Mas va elaborar la imatge de la patrona d'Andorra que avui venera el país, convertint-se en un símbol espiritual i identitari fonamental; Va dissenyar i esculpir gran part del mobiliari històric que decora la seu del Consell General d'Andorra (Parlament) i el Tribunal de Corts; Autor de nombroses talles i relleus repartits per tot el territori andorrà (com les imatges vinculades als santuaris de Canòlich i diverses obres monumentals en espais públics, destacant peces com Arnaldeta de Caboet).