BARBARÀ, Joan

Neix a Barcelona el 1927 i mor a Barcelona el 2013. Pintor, gravador i litògraf, un dels representants més destacats del gravat contemporani espanyol. Discepte d'Edouard Chimot, va començar a exposar el 1944 i va practicar tot tipus de gravat al taller de Francesc Mèlich. La seva primera exposició individual, de pintura i gravat, va ser a Barcelona el 1957. Després es trasllada a París becat pel Cercle Maillol de l'Institut Francès i freqüenta l'acadèmia de La Grande Chaumière. Va treballar amb el gravador Lluís Bracons i als tallers Leblanc i Lacourière-Frélaut, així com amb el litògraf Fernand Mourlot. A París té l'oportunitat d'estampar gravats de Matisse, Picasso i Miró. A Barcelona el 1966 es va integrar al taller de Gustau Gili fins al 1975, estampant obres també de destacats artistes, per continuar després la tasca al seu propi taller. Membre numerari de la Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi (supernumerari el 2011) i membre del patronat de la Fundació Pilar i Joan Miró.