BAQUÉS, Josep

Josep Baqués i Hargreaves (Montmeló, Barcelona, 1931 – Barcelona, 2021) fou un destacat pintor, il·lustrador, dissenyador gràfic i escultor català, considerat una figura referent del lirisme màgic i el surrealisme a la segona meitat del segle XX. Finalitzada la Guerra Civil es va traslladar a Barcelona, iniciant als quinze anys la seva formació laboral com a aprenent en una empresa d'estampats i treballant posteriorment com a delineant i en l'àmbit publicitari. El 1957 va establir el seu primer estudi professional a Barcelona i el 1961 va ser soci fundador de Grafistes FAD (actual ADG-FAD), esdevenint una personalitat fonamental del disseny gràfic a Espanya, disciplina en la qual va obtenir guardons com el Premi Delta de Plata (1972) i el Premi Laus (1974), a més de ser nominat en dues ocasions al Premio Nacional de Diseño. El 1968 va celebrar la seva primera exposició individual com a pintor a Barcelona, donant inici a una intensa trajectòria plàstica caracteritzada per un surrealisme profundament personal, poètic i oníric. Paral·lelament, va realitzar importants edicions litogràfiques per al mercat de Suècia i Alemanya, quedant compilat l'essencial del seu ideari plàstic en el llibre monogràfic Baqués… Lirisme màgic. Al llarg de la seva dilatada carrera, la seva obra va ser exposada en sales i galeries d'Espanya, Estats Units, França, Alemanya, Suècia, Veneçuela, Andorra, Portugal, Índia, Canadà i Japó, figurant en rellevants fons d'art i col·leccions privades internacionals.