Equus i garsa II

Equus i garsa II (1993), tècnica mixta sobre fusta de 54 x 44 cm signada pel venerat mestre català Josep Baqués (1931–2021), constitueix un testimoni magistral del Realisme Màgic i el Surrealisme Poètic de filiació mediterrània que va consagrar internacionalment la trajectòria de l'artista. L'obra planteja un univers oníric de refinada factura tècnica on la figura mitologitzada del cavall (Equus) es transfigura en una massa volumètrica de contorns orgànics i metamòrfics, dialogant en perfecta tensió lírica amb la presència etèria d'una figura femenina estilitzada i la garsa posada estratègicament en l'àrea superior com a símbol de presagi i contemplació. Estilísticament, Baqués desplega un virtuosisme plàstic hereu de la tradició gràfica i del disseny que va marcar els seus orígens, combinant un dibuix de precisió anatòmica gairebé renaixentista amb una investigació matèrica de subtils veladures, raspats i guaixos sobre fusta que atorguen al suport una pàtina atemporal, propera al fresc antic. La composició s'articula mitjançant una estructura piramidal sostinguda sobre un bodegó metamòrfic d'objectes quotidians —una gerra, elements ceràmics i teles flotants— que connecta l'escena amb els ambients fantàstics de la pintura flamenca i les escenografies líriques de Salvador Dalí, Remedios Varo i Max Ernst, tot i que desproveïdes de dramatisme per decantar-se per una serenor metafísica i introspectiva. La paleta cromàtica, dominada per una simfonia de tons nacre, ocre suau, marró terra, marfil i centelleigs verdosos, manifesta l'extraordinària mestria del pintor per capturar la llum tamisada i la ingravidesa dels cossos. Aquesta peça de maduresa reflecteix la plenitud poètica d'un artista imprescindible de l'art català del segle XX la treball del qual habita en els límits entre la realitat tangible, la mitologia clàssica i el somni.