DE ALBA, Enrique

Enrique de Alba y Rodríguez (Madrid, 1848 - ibídem, 12 de febrer de 1920) va ser un destacat gravador, dibuixant, articulista i polític espanyol, de marcada ideologia republicana. Va néixer a Madrid el 1848. Es va formar inicialment com a gravador en fusta a l'Escola Especial de Madrid i va ser deixeble de M. Dumont. La seva etapa de perfeccionament artístic va transcorre a París entre els setze i els dinou anys d'edat. Al llarg de la seva carrera com a gravador, va participar en diverses exposicions públiques nacionals (com les celebrades el 1876, 1878 i 1881), sent guardonat amb una medalla de tercera classe al certamen de 1878. Durant l'Exposició Universal de Barcelona de 1888, va exercir com a representant de nou diaris editats a París. Paral·lelament a la seva tasca artística, Enrique de Alba va desenvolupar una intensa activitat política dins del republicanisme espanyol. Entre 1872 i 1873 va ser vocal del Comitè republicà del districte de Palau a Madrid. Amb la proclamació de la Primera República, va ser nomenat capità d'Estat Major del batalló de la Universitat i president del Comitè i Col·legi electoral del Conde-Duque. Així mateix, el govern republicà el va confirmar com a conservador del Teatre de l'Òpera el juny de 1873. No obstant això, després del cop d'Estat del general Pavía el gener de 1874, va perdre els seus càrrecs institucionals. El 1880 es va posar a disposició del líder republicà Manuel Ruiz Zorrilla, acompanyant-lo en el seu exili a París i col·laborant en operacions revolucionàries fins a l'any 1891, moment en el qual va poder tornar a Madrid amb la seva família. De tornada a Espanya, va continuar vinculat al periodisme d'opinió i a la política activa, sent amic del polític Nicolás Salmerón i va formar part de les files d'Unión Republicana. La seva implicació directa en la política es va atenuar i va concloure després de la mort d'aquest últim. Va morir a Madrid el 12 de febrer de 1920, a conseqüència d'una grip.