PAGANUCCI, Giovanni

Giovanni Paganucci (Livorn, 1827 - Montevideo, 1889) va ser un destacat escultor italià del segle XIX, vinculat a l'academicisme i als inicis del realisme escultòric al seu país. Es va formar a la Reial Acadèmia de Belles Arts de Florència. Durant la seva joventut a Florència (cap a 1855), va compartir estudi i va estrènyer una gran amistat amb figures clau de la pintura italiana del segle XIX com Giovanni Fattori i Giovanni Boldini. A partir de 1873 va començar a impartir classes a l'acadèmia florentina, institució en la qual va ser nomenat acadèmic resident i on va consolidar la seva reputació professional. En els seus últims anys va viatjar a Amèrica Llatina, establint-se a Montevideo (Uruguai), on va exercir com a mestre a l'acadèmia local i on va morir el 1889 (algunes fonts situen el seu decessor a finals de 1888). El seu estil es va caracteritzar per la cerca de la naturalesa i l'expressivitat, allunyant-se paulatinament del classicisme estricte per abraçar un realisme detallista. Entre els seus treballs més notables es troben: les escultures per a la façana del Duomo de Florència: va ser un dels primers escultors encarregats de treballar en l'emblemàtica façana de la catedral florentina, esculpint els relleus dels Àngels que canten glòria (cap a 1872-1879) a les llindes de les portes; l'estatua de Leonardo Fibonacci (1861): ubicada al Camposanto Monumentale de Pisa; San Tommaso (1882): estàtua destinada a la Galeria dels Apòstols; El Geni de la Música: escultura situada als jardins de la Vila Fabbricotti a Livorn; Bustos i retrats: va realitzar nombrosos bustos commemoratius i d'encàrrec, com els dedicats a John Peard, Carlo Poerio i delicats retrats femenins en marbre.