VILADOMAT, Josep

Josep Viladomat i Massanas (Manlleu, Barcelona, 23 de març de 1899 - Escaldes-Engordany, Andorra, 2 de juny de 1989) va ser un destacat escultor espanyol, considerat una de les figures clau de l'escultura catalana del segle XX i un ferm representant del mediterranisme escultòric. D'origen humil, es va traslladar amb la seva família a Badalona el 1909. Els seus primers contactes amb l'art es van produir treballant en tallers de Barcelona com el d'Eusebi Arnau i, posteriorment, sota la tutela de Joan Borrell i Nicolau, qui el va impulsar i va buscar mecenes. També va assistir a classes nocturnes a l'Escola Municipal d'Arts i Oficis. El 1917 va ser un dels fundadors del grup artístic Els Evolucionistes, juntament amb pintors i escultors com Josep Granyer i Joan Rebull. Aquest col·lectiu buscava distanciar-se dels excessos del modernisme per abraçar un realisme depurat, inspirat en la tradició barroca catalana, la plàstica grecorromana i la profunda influència d'Aristide Maillol. Després de participar al front de Madrid durant la Guerra Civil espanyola i exiliar-se breument a França el 1939, va fixar la seva residència definitiva a Andorra. Durant la seva etapa al Pirineu i les seves posteriors estades intermitents a Barcelona, va desenvolupar una prolífica carrera dedicada tant al monument públic com al retrat i la imagineria religiosa. Va passar els seus últims anys plenament afincat a Andorra. El 1986 es va inaugurar un museu monogràfic dedicat a la seva obra a Escaldes-Engordany (el fons del qual va passar a integrar-se posteriorment al Centre d'Art d'Escaldes-Engordany - CAEE). Va morir allà el 1989 als 90 anys. El seu estil es va caracteritzar per un modelatge rigorós, de línies elegants, gran naturalitat i una marcada sobrietat formal allunyada de la fredor academicista. Va treballar amb mestria el bronze, la pedra i la fusta policromada. Entre les seves creacions més emblemàtiques destaquen: Monument a la República (Homenatge a Pi i Margall) (1934): Una de les seves obres polítiques i monumentals més cèlebres a Barcelona; Sant Francesc d'Assís (1927): Escultura en bronze situada al Monestir de Montserrat; Monument a Pau Casals (1940 / 1982): Modelat inicialment a Prada de Conflent i erigit posteriorment a l'avinguda homònima de Barcelona; L'Avi del Barça (1972): Popular escultura encarregada pel Futbol Club Barcelona; La Pietat (1954): Talla policromada conservada al Monestir de Sant Joan de les Abadeses (Girona).