CASACUBERTA, Jordi

El pintor, dibuixant, gravador i muralista català Jordi Casacuberta i Codinach (Olot, Girona, 1944 – 15 d'octubre de 2011) és una figura insigne de l'art plàstic olotí de la segona meitat del segle XX i principis del XXI; nascut en el si d'un entorn de profunda arrel paisatgística i cultural, va iniciar la seva formació acadèmica a l'emblemàtica Escola de Belles Arts d'Olot (Escola d'Arts i Oficis d'Olot), institució històrica fundada al segle XVIII per Joan Carles Panyó, on va completar els seus estudis sota la direcció acadèmica i influència directa de mestres i professors com el destacat escultor Martí Llosent i el pintor figuratiu Lluís Carbonell, els quals li van inculcar el domini de l'estructura compositiva, l'anatomia i la disciplina del dibuix analític; tot i que es va dedicar plenament a la pintura de manera professional a partir de 1969, el seu estil va experimentar una ràpida metamorfosi que va evolucionar des del figurativisme d'arrel acadèmica cap a un llenguatge d'investigació informalista i abstracció lírica consolidat cap a 1974, caracteritzat per una densa riquesa matèrica, la juxtaposició de textures, la gestualitat en la pinzellada i una refinada paleta sòbria en la qual, tanmateix, mai va desaparèixer del tot la referència latent al cos humà, la figura en tensió i el paisatge interior; en l'àmbit de les seves influències, la seva obra sintetitza l'herència paisatgística de l'Escola d'Olot (Joaquim Vayreda, Josep Berga i Boix) amb l'esperit renovador de les avantguardes de postguerra catalanes, en particular del col·lectiu Dau al Set, l'informalisme matèric d'Antoni Tàpies, la poesia visual de Joan Brossa i l'expressionisme abstracte europeu d'entreguerres; quant al destí de la seva obra i museus, les seves creacions formen part del patrimoni públic en fons institucionals com el Museu de la Garrotxa a Olot, la Diputació de Girona, la col·lecció d'art de l'Ajuntament d'Olot, així com en destacades col·leccions corporatives i privades de Catalunya, França i Andorra, mantenint el seu llegat una constant revalorització dins de la historiografia de l'art català contemporani.