MATEU BLANCH, Pere

El pintor barceloní Pere Mateu i Blanch (Barcelona, 1904 – 1965) és una figura destacada del paisatgisme luminista i impressionista català de les dècades centrals del segle XX; la seva formació artística va transcórrer en acadèmies independents i tallers lliures de la Barcelona d'entreguerres, on va adquirir un ferm domini de les tècniques del dibuix del natural, la física del color i la composició cromàtica; al llarg de la seva etapa formativa va comptar amb la direcció i ensenyament de professors i mestres representatius de la pintura figurativa costumista catalana, els quals li van transmetre la sobrietat en el traç i el rigor en la captació de la llum directa; en el terreny de les seves influències, la seva pintura beu directament de l'impressionisme català de finals del segle XIX i principis del XX, així com del luminisme mediterrani de mestres com Eliseu Meifrèn i Joaquim Mir; respecte al seu estil, va cultivar una pinzellada fluïda, sucosa i de rica matèria, especialitzant-se en vistes campestres, marineres i paisatges urbans caracteritzats per una atmosfera vibrant i una gran sensibilitat cromàtica, mantenint una intensa activitat expositiva entre 1945 i 1955; en l'àmbit de la seva projecció cultural, va destacar com a impulsador del teixit artístic local essent el fundador de les històriques Exposicions d'Artistes Graciencs al districte de Gràcia de Barcelona, retirant-se progressivament de la vida pública cap al final de la seva carrera a causa d'una greu malaltia; quant al destí de la seva obra i museus, les seves composicions figuren en col·leccions d'art institucional català, arxius històrics municipals, la destacada Col·lecció de Pintura Josep Maria Domingo Blay i en diverses col·leccions privades europees dedicades al paisatgisme català del segle XX.