BELLIN, Jacques Nicolas

Jacques Nicolas Bellin (París, 1703 - Versalles, 21 de març de 1772) va ser un dels cartògrafs, hidrògrafs i geògrafs francesos més importants del segle XVIII, figura clau en la modernització de la cartografia nàutica i la navegació a Europa durant la Il·lustració. Tot i ser d'una família amb certa tradició, la seva carrera va enlairar-se gràcies al seu extraordinari talent per al dibuix i la delineació tècnica. A l'agost de 1721, amb tot just 18 anys, va entrar a treballar al Dépôt des cartes et plans de la Marine (l'arxiu i oficina hidrogràfica de l'Armada francesa). El 1741 es va convertir en el primer Ingénieur-hydrographe (Hidrògraf Cap) del Dipòsit de Mapes de la Marina de França, un càrrec d'enorme rellevància creat expressament per a ell. Des d'aquest lloc va supervisar l'elaboració de totes les cartes nàutiques oficials de la corona francesa durant més de tres dècades. El seu prestigi internacional va quedar avalat en ser nomenat membre de la prestigiosa Royal Society de Londres (1753) i censor reial. Va treballar incansablement fins a pocs anys abans de la seva mort el 1772, deixant un llegat monumental de milers de mapes publicats. Bellin va destacar per la seva rigurositat científica, el seu rebuig a les llegendes infundades als mapes i la seva obstinació a millorar la precisió de les coordenades i els accidents costaners per garantir la seguretat de les flotes. Va col·laborar estretament en grans empreses enciclopèdiques i col·leccions de viatges de l'època, aportant mapes minuciosos d'Amèrica del Nord (especialment el Canadà, Nova França i Louisiana), les Antilles, el sud-est asiàtic i l'Àfrica. Els seus mapes són avui dia peces fonamentals per a historiadors i molt cotitzats pels col·leccionistes de cartografia antiga.