Camí de l'aldea
500 €
Aquest oli original sobre fusta (43 × 37 cm) de Josep Amela Ferrando (Barcelona, 1920 – 2005) constitueix un testimoni d'acusada maduresa plàstica dins de la pintura figurativa catalana de la segona meitat del segle XX, representant una escena costumista rural d'impremta mediterrània on una jove figura femenina muntada sobre un ruc i acompanyada per un vilatà ataviat amb barret de palla protagonitzen una composició d'harmoniosa cadència lírica. L'obra revela una filiació estètica directa amb el postimpressionisme i el luminisme català d'entresigles —hereditari de la tradició de mestres com Joaquín Sorolla, Eliseu Meifrèn o Francesc Gimeno—, distingint-se per una tècnica de pinzellada sucosa, empastada i de soltesa gestual que descomposa la llum solar en matisos cromàtics càlids d'ocres, daurats i terres. Malgrat desenvolupar-se com un creador de formació essencialment autodidacta —compaginant la seva tasca artística amb les seves responsabilitats professionals i després d'haver viscut la dramàtica experiència històrica de la Lleva del Biberó durant la Guerra Civil Espanyola—, Amela va assolir un llenguatge de notable rigor formal i sensibilitat poètica que li va valer el reconeixement d'intel·lectuals i col·leccionistes de la seva època. La producció de Josep Amela —pare del reconegut periodista i escriptor Víctor-M. Amela— es conserva principalment en selectes col·leccions privades de Catalunya i de l'àmbit mediterrani dedicades a la preservació del paisatgisme i el costumisme català de postguerra, així com en fons documentals i del patrimoni familiar vinculats a la memòria històrica de la contesa civil i la cultura catalana contemporània.
TècnicaOli sobre madera
Mides43x37cm
AnyCirca 1965 – 1975
ArtistaAMELA, Josep
AMELA, Josep
Josep Amela Ferrando (Barcelona, 1920 – Barcelona, 2005) va ser un artista de vocació autodidacta, profund perfil humanista i destacada solvència plàstica, la trajectòria vital i creadora del qual sintetitza el deの設定 i desenvolupament de la pintura figurativa catalana del segle XX. Membre combatiu de la històrica Lleva del Biberó (la meva cinquena de 1920 mobilitzada durant la Guerra Civil Espanyola), la seva vivència al front va forjar en ell una sensibilitat humanista i una memòria generacional de gran abast que alimentaria posteriorment l'obra literària i el testimoni històric del seu fill, el cèlebre periodista, crític i novel·lista Víctor-M. Amela, cofundador de l'emblemàtica secció La Contra del diari La Vanguardia. Compaginant la seva activitat laboral amb un constant i intransigent cultiu de les belles arts, Josep Amela va consolidar un llenguatge pictòric d'acusada filiació postimpressionista i plenament integrat en la rica tradició del luminisme i el costumisme mediterrani català. La seva producció, bolcada amb singular mestria en el paisatge rural, les escenes d'usos i costums pagesos i la figura a l'aire lliure, sobresurt per una pinzellada sucosa, empastada i de gran soltesa gestual, caracteritzada per un exquisit domini del clarobscur, una vibrant modulació cromàtica de tons càlids i una poesia lírica que dignifica la vida quotidiana de la terra. Distanciat dels circuits comercials massius per una voluntat intimista i rigorosa, el seu llegat artístic —sancionat per una cuidada execució tècnica i una genuïna autenticitat expressiva— figura en assenyalades col·leccions particulars i àmbits acadèmics com un testimoni imprescindible del costumisme català de postguerra i de la dignitat plàstica d'una generació irrepetible.
Obres recomanades
Altres peces seleccionades del catàleg d’Art Andorra.
