Sol i ombra

MASSA, Mercè

Català Mercè Hernández-Villaescusa Massa, coneguda artísticament com a Mercè Massa (Barcelona, 1940 – Palafrugell, Girona, 2023), va ser una destacada pintora i escultora empordanesa la trajectòria vital i creadora de la qual encarna la depuració postimpressionista del paisatge i la marina catalana de la segona meitat del segle XX i principis del XXI. Iniciada de manera precoç en les disciplines plàstiques en el bo i mamella familiar sota la influència tècnica i intel·lectual de la seva mare, la també pintora María Massa, va enriquir el seu aprenentatge acadèmic i conceptual observant de prop els ambients del postimpressionisme català i la tradició paisatgística del Baix Empordà, fixant la seva residència i taller a la casa pairal de Palafrugell i consolidant un entorn creatiu en contacte permanent amb els racons de Calella de Palafrugell, Cadaqués i el litoral empordanès. El seu llenguatge estilístic, adscrit a una figuració moderna de radicades ressonàncies impressionistes i síntesi fauvista, es distingeix per la primacia de la llum mediterrània, la descomposició del color a través d'una pinzellada sucosa i empastada i la formulació d'una cèlebre etapa de «fons blanc» on la lluminositat del teler en blanc articula les atmosferes i els volums de marineres, bodegons, escenes de pesca i paisatges rurals, derivant en els seus últims anys cap a la investigació tridimensional amb obres escultòriques en bronze centrades en la figura humana i la reflexió lírica. Al llarg d'una fructífera carrera expositiva de projecció internacional que la va portar a exhibir la seva producció en sales i galeries d'Espanya, França (París, Tolosa, Bordeus i la Costa Blava), Andorra, Alemanya, Bèlgica i Suïssa —destacant les seves mostres a la Galerie Médicis de París, la Galerie du Cygne de Ginebra, la Galerie "C" de Mouscron o el Cercle Català de Madrid—, la solvència plàstica de l'artista va ser refrendada per nombroses distincions de relleu europeu, entre les quals sobresurten la Palma d'Or al Mèrit Belgo-Hispànic (1986), la Medalla de Bronze del Salon International de Béziers (1985, 1986), les Medalles d'Or de Lacapelle-Marival (1988) i de Bourges (1989), les Medalles de Plata de la Ville de Paris (1989) i del Grand Prix de la Main d'Or (1987, 1988), així com la Medalla de Plata de l'Institut Académique de París (1989). Distanciada de les modes efímeres i fortament arrelada al col·leccionisme de l'escola catalana de postguerra, l'obra de Mercè Massa es conserva en importants institucions culturals i fons municipals, tals com el patrimoni artístic de la Casa de Cultura Josep Pla de Palafrugell, els fons de les sales municipals de Girona i Tossa de Mar, les col·leccions institucionals del Cercle Català de Madrid i la Fundació Ave María, a més de figurar de manera destacada en assenyalades col·leccions particulars espanyoles i internacionals dedicades a la preservació del paisatgisme mediterrani.