Nu femení en contemplació
2.500 €
Aquesta refinada escultura de 37 cm d'alçària, realitzada en bronze massís a la cera perduda sobre peanya esglaonada de marbre per la destacada escultora catalana Ció Abellí (Girona, 1963), representa un testimoni paradigmàtic del figurativisme líric i intimista que caracteritza el cos central de la seva producció de taller. L'obra, datada el 1993 i signada autògrafament juntament amb la numeració 2/6 a la base, pertany al rang exclusiu d'edició original tancada —considerada a tots els efectes legals i de col·leccionisme com a peça única per no superar els vuit exemplars reglamentaris—, la qual cosa atesta el seu extraordinari valor patrimonial i de conservació. La composició presenta un despullat femení seient de continguda serenor, on la posició flexionada de les extremitats i el lleuger alçament del cap generen una tensió compositiva equilibrada entre la solidesa geomètrica del pedestal esglaonat i la morbidesa orgànica de les formes anatòmiques. El llenguatge formal d'Abellí en aquesta peça connecta directament amb les fonts del classicisme figuratiu mediterrani i l'herència directa del seu mestre Ricard Sala (1915–2010), combinada amb ecos conceptuals del Noucentisme català de Josep Llimona i la síntesi volumètrica d'Auguste Rodin o Aristide Maillol. L'artista mostra un virtuosisme absolut en el modelatge del rostre i els cabells, així com en la pàtina càlida del bronze, la superfície pulida del qual atrapa la llum per accentuar el dinamisme atemporal i la introspecció psicològica de la figura. Aquesta dimensió intimista de petit format dialoga estretament amb la faceta més megestral de Ció Abellí dins del panorama de l'art públic monumental, on destaquen creacions icòniques com el Monument a Ava Gardner a Tossa de Mar (1998), el Monument a la pagesa a Gavà (2003) o el conjunt Aigües termals a Caldes de Malavella (2021), consolidant l'autora com un referent indispensable en la continuïtat i renovació de l'estatuària figurativa en bronze a finals del segle XX.
TècnicaFundición en bronce a la cera perdida
Mides37cm
Any1993
ArtistaABELLÍ, Ció
ABELLÍ, Ció
CATALÀ Concepció Abellí i Grau, coneguda artísticament com a Ció Abellí (Girona, 1963; inscrita també com a Ció Xiaohui Abellí Pujiula), és una de les figures més destacades i influents de l'escultura figurativa i monumental catalana contemporània. La seva trajectòria plàstica es va iniciar en el dibuix de gran format sota el mestratge del reconegut pintor gironí Josep Perpiñá, ingressant posteriorment a la Facultat de Belles Arts de la Universitat de Barcelona, on es va llicenciar en l'especialitat d'Escultura i es va doctorar amb premi extraordinari, enriquint el seu perfil amb una diplomatura per l'Escola d'Art d'Olot i estades formatives a la Central Academy of Fine Arts de Pequín, l'Accademia di Belle Arti de Florència i la Universitat de Girona. Durant la seva etapa de formació acadèmica va completar el seu aprenentatge tècnic com a alumna del cèlebre escultor català Ricard Sala (1915–2010), de qui va heretar el rigor anatòmic, el domini del volum i la sobria elegància del classicisme figuratiu mediterrani. El seu llenguatge estilístic articula un figurativisme intimista i líric que sintetitza l'herència del Noucentisme —principalment de mestres com Josep Llimona, Enric Clarasó, Aristide Maillol i Enric Casanovas— amb l'expressivitat continguda d'Auguste Rodin i la serenitat meditativa del lirisme oriental. La temàtica central de la seva producció s'enfoca en la figura humana, l'anatomia femenina, les al·legories quotidianes, la introspecció poètica, la maternitat i el respecte per l'entorn natural, treballats mitjançant la tècnica tradicional de la fosa en bronze a la cera perduda, la terracota, el marbre, la pedra i la resina. Des de la seva primera exposició individual el 1987, la seva obra de petit i mitjà format s'ha exhibit en galeries i fires d'art d'Espanya, França i el Principat d'Andorra, compaginant la creació d'estudi amb una prolífica trajectòria en l'art públic monumental i d'integració institucional; entre les seves realitzacions més emblemàtiques destaquen el cèlebre Monument a Ava Gardner (Tossa de Mar, 1998) a la Vila Vella, el Monument a la pagesa (Gavà, 2003), el conjunt La Dona de l'Aigua (Cassà de la Selva), l'escultura Solidaritat dedicada a Neus Català (Els Guiamets), l'obra Aigües termals (Caldes de Malavella, 2021) i el bust institucional d'Agustí Riera i Pau a la Diputació de Girona, així com monuments commemoratius a Figueres, Olot, el Pla de l'Estany i les Illes Balears. Guardonada en diversos certàmens internacionals i mantenedora d'una continuada tasca docent en escoles municipals d'art de la província de Girona, la seva obra forma part de destacats fons museístics, col·leccions institucionals i espais urbans que avalen la projecció contemporània i la transcendència del seu llenguatge plàstic.
Obres
Més obres d’aquest artista
Peces relacionades amb la mateixa firma.