Calella de Palafrugell
750 €
Aquesta magnífica obra de 68 x 56 cm realitzada a l'oli sobre tela per Francesc Torneró (1934–2018) constitueix una mostra sublim del luminisme postimpressionista de l'escola catalana, capturant amb una extraordinària poètica visual la mítica platja de Calella de Palafrugell a la Costa Brava. Torneró articula una composició d'impecable rigor espacial on l'arquitectura blanca de les tradicionals cases de pescadors, amb els seus icònics arcs i balconades orientades al mar, dialoga en perfecta harmonia amb la presència serena de les barques de pesca varades sobre la sorra. L'atmosfera està impregnada per una càlida llum daurada de capvespre mediterrani que banya les façanes, el penya-segat rocós del fons i els matisos tornassolats de l'aigua, revelant el magistrat absolut de l'artista en el tractament dels matisos cromàtics i els flaixos lumínics. Amb una pinzellada sucosa, empastada i de gran dinamisme expressiu, la pintura denota clares reminiscències del paisatgisme costaner de mestres com Joaquim Sorolla i Josep Amat, alhora que manté la solidesa geomètrica i la sobrietat compositiva assimilades durant la seva etapa d'investigació de les meves avantguardes. Presentada en un imponent marc clàssic de motllura daurada amb treball de pa d'or i faixa de caoba, aquesta tela transcendeix la mera estampa costumista per erigir-se en una obra de refinat lirisme, elegància patrimonial i altíssim atractiu per al mercat de l'art figuratiu de col·lecció.
TècnicaOli sobre tela
Mides68x46cm
Any1980
ArtistaTORNERÓ, Francesc
TORNERÓ, Francesc
Francesc Torneró (Barcelona, 1934–2018) encarna l'evolució madura i sintètica del paisatgisme català de la segona meitat del segle XX, format acadèmicament a l'Escola d'Arts i Oficis de Barcelona i a la Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi, un entorn institucional on va absorbir el rigor de la gran tradició figurativa. La seva precoç brillantor tècnica i sensibilitat plàstica li van valer importants fites formatives i institucionals, destacant la concessió de la històrica beca El Paular el 1956 i l'atorgament del Premi Nacional de Paisatge el 1966, guardons que van ratificar la seva posició prominent en el panorama artístic peninsular. Després d'una fructífera fase d'experimentació amb l'informalisme, les estructures abstractes i el simbolisme matèric propi de les avantguardes de mitjan segle —d'on va assimilar un agut sentit de la geometria interna, el pes arquitectònic de l'espai i el valor expressiu de la matèria—, Torneró va emprendre una conscient reconversió estilística cap a una figuració poètica i renovada. En la seva etapa de plena maduresa, l'artista va conjugar el llenguatge impressionista amb una sòbria solidesa realista, destacant de manera sorprenent en la plasmació atmosfèrica dels paisatges urbans de Barcelona, les marines del litoral mediterrani i les íntimes composicions d'interiors. La seva pintura, caracteritzada per un domini absolut de la llum focal i la modulació tonal, s'recolza en una pincellada solta, energètica i de gran precisió sintètica que prescindeix del detall superflu per captar la qualitat efímera de l'atmosfera. Nutrint el seu estil d'influències que van des del luminisme de l'Escola de Sitges i el paisatgisme de Josep Amat fins a la llibertat tàctil del postimpressionisme europeu, l'obra de Torneró va transcendir les fronteres nacionals a través de múltiples exposicions individuals i col·lectives, formant part avui dia dels fons de diverses col·leccions públiques, com el Museu de la Reial Acadèmia de Belles Arts de San Fernando a Madrid o el Museu d'Art Contemporani de Barcelona, així com de prestigiosos fons corporatius i institucionals i col·leccions privades distribuïdes pels cinc continents.
Obres
Més obres d’aquest artista
Peces relacionades amb la mateixa firma.