
Alegoria de la forma
Aquesta destacada escultura exempta en bronze fossat a la cera perduda amb pátina verdosa i matisos courencs, signada a la base mitjançant el monograma incís de l'autor (JHP per Joaquín Hernández Pellisa) i assentada sobre una peanya de marbre de to crema, representa un tors femení estilitzat de 27 cm d'alçada que constitueix una anàlisi formal pura sobre l'anatomia humana i la síntesi volumètrica; concebuda amb una acusada contenció compositiva que prescindeix deliberadament d'extremitats i cap per centrar tota la tensió plàstica en l'arquitectura del tronc, l'obra entronca directament amb la tradició clàssica del tors fragmentari reinterpretat des del figurativisme de la segona meitat del segle XX, evidenciant clares influències de la depuració formal del Noucentisme mediterrani, la rotunditat orgànico-sensual d'Aristide Maillol i l'expressivitat continguda d'Auguste Rodin; la superfície de la peça revela un ric tractament matèric i tàctil derivat del modelatge directe en argila, on el polit subtil a la zona pectoral contrasta amb les lleus rugositats de la pell metàl·lica i la pàtina oxidadissa que atrapen la llum, emfatitzant la fermesa del pit, la curvatura dels malucs i l'elegant flexibilitat de la cintura, erigint aquesta escultura de format de cavallet en un testimoni indiscutible de sobrietat formal i domini tècnic en el treball del bronze; així mateix, la projecció plàstica de l'autor ve avalada per la presència de les seves creacions en fons de patrimoni municipal i institucional com l'Ajuntament de Sant Feliu de Llobregat i l'Ajuntament de Maella, en monuments d'espai públic i iconografia d'art sacre com a l'Església de Sant Jeroni a Barcelona, així com en destacades fundacions culturals, col·leccions corporatives i galeries privades internacionals a París, Nova York, Miami, Brussel·les i els Emirats Àrabs Units.
HERNÁNDEZ PELLISA, Joaquín
CATALÀ El prolífic escultor aragonès Joaquín Hernández Pellisa (nascut a Maella, Saragossa, el 1947) ha desenvolupat una sòlida trajectòria plàstica estretament vinculada al panorama cultural català, havent-se format inicialment en Magisteri abans de cursar estudis de Filosofia a la Universitat de Saragossa i emprendre el seu trasllat professional a Sant Feliu de Llobregat, municipi on resideix i on ha desenvolupat una fecunda tasca al si del seu Cercle de Belles Arts; el seu aprenentatge formal en l'escultura va tenir lloc a les aules de la prestigiosa Escola Massana de Barcelona, on va transitar des d'una fase d'experimentació sintètica i abstracta cap a una maduresa figurativa centrada en l'anàlisi rigorosa del volum i l'anatomia humana, una evolució estètica avalada per destacats reconeixements com el Gran Premi Internacional d'Escultura d'Aquitània (França) i la cobejada Medalla Josep Llimona d'Escultura atorgada a Barcelona; en el seu catàleg destaca així mateix l'escultura monumental d'iconografia sacra, exemplificada en encàrrecs d'envergadura com la imatge de la Verge concebuda per a l'Església de Sant Jeroni al barri barceloní de Montbau, així com la seva presència en destacats fons institucionals, col·leccions privades i museus entre els quals figuren l'Ajuntament de Sant Feliu de Llobregat, l'Ajuntament de Maella i diverses entitats culturals internacionals a França, els Estats Units i Bèlgica, consolidant un llenguatge tridimensional caracteritzat per la sobrietat, l'elegància formal i un inqüestionable domini tècnic en el modelatge i la fossa en bronze.
Obres


