Obra original

Tipetto de Murano en Cristalll Robí amb Tija Abalaustrada en Rigadin Ritorto i Or

700 €

Aquest elegant tipetto o càlze de gala de cristalleria artística de Murano, de vint-i-sis centímetres d'alçària, encarna la sobrietat i l'harmonia formal de la tradició veneciana mitjançant cristall bufat a la boca (vetro soffiato) en un intens to vermell robí combinat amb detalls daurats. La seva copa, de perfil acampanat estil tulipa amb llavi subtilment esvasat, es remata a la seva cintura inferior amb una fina collereta ondulada aplicada al foc (morisa increspata) conreada de fulla d'or de vint-i-quatre quirats (foglia d'oro). La tija, esculpida integralment al foc (a mano volante), destaca per un estilitzat element balaustrat central executat en tècnica d'acanalat en espiral (rigadin ritorto) dens en inclusions àuries, flanquejat a la seva zona superior per un nodu acanalat amb volant en robí ondulat i a la seva base per un anell festonejat en to càlid, recolzant-se el conjunt sobre un peu circular ampli en vidre robí. Datada a la segona meitat del segle XX i exempta de signatura de taller, l'obra evoca els prototips renaixentistes i barrocs concebuts per als banquets de la Sereníssima República de Venècia i la alta cort ducal, on la cristalleria d'aparat constituïa un llenguatge de prestigi i ostentació social. Exemplars d'aquest tall clàssic i equilibrada estructura arquitectònica es custodien en destacades col·leccions públiques i institucions com el Museo del Vetro de Murano, el Museo Correr de Venècia, el Victoria and Albert Museum de Londres, el Musée des Arts Décoratifs de París, el Corning Museum of Glass de Nova York i The Metropolitan Museum of Art de Nova York. El seu excel·lent estat de conservació, la brillantor de la seva tonalitat robí i el polit treball de torsió en fulla d'or situen aquesta peça en una posició molt apreciada dins del mercat de cristalleria històrica de col·lecció.

TècnicaCristall soplado a boca, oro de 24K, colleretas onduladas en caliente, vástago abalustrado acanalado en espiral y modelado a mano

Mides26cm

AnyCirca 1970

ArtistaMURANO, Maestri Vetrai di

M’interessa

MURANO, Maestri Vetrai di

Català La història dels mestres vidriers de Murano (Maestri Vetrai di Murano) fon les seves arrels en el segle VIII a la llacuna de Venècia, si bé el seu estatus institucional i monopolització artística es van consolidar de forma definitiva el 1291 quan el Gran Consell de la Sereníssima República va promulgar l'històric edicte que obligava a traslladar tots els forns de fusió a l'illa de Murano amb la finalitat d'evitar incendis a la urbs i, fonamentalment, de salvaguardar sota estricte secret d'Estat els mètodes de formulació, fusió i modelat del vidre. A partir d'aquell moment, els maestri vetrai van gaudir de reconeixements socials excepcionals, com la prerrogativa d'emparentar amb la noblesa patrícia o el dret a portar espasa, alhora que quedaven sotmesos a la prohibició absoluta d'abandonar la República sense autorització oficial, sota severes penes destinades a preservar l'avantatge comercial venecià davant la resta d'Europa. Durant el Renaixement, el geni tècnic de l'illa va assolir el seu cènit amb la invenció del cristallo cap al 1450 per part del mestre Angelo Barovier, una fórmula revolucionària d'absoluta transparència que eliminava les impureses fèrriques i igualava la puresa del cristall de roca natural. Al llarg dels segles XVI i XVII, els tallers van desenvolupar un repertori tècnic sense parangó que va incloure la filigrana (reticello i zanfirico) a partir de varetes amb fils opacs torsionats en complexos patrons geomètrics, les composicions de calcedonio i lattimo per simular jaspis, àgates o l'opalescència de la porcellana oriental, i el virtuós treball en calent (a mano volante) mitjançant tenalles (borselle) i motlles de relleu (a mezza stampatura) per esculpir al foc les fabuloses tiges historiades amb volutes acantiformes, mascarons i criatures mitològiques dels cèlebres tipetti. En l'etiqueta palatina de la República i de les corts europees, la cristalleria de Murano representava la cimera de l'ostentació sumptuària, destacant el costum del Dux de Venècia d'utilitzar una copa diferent en cada banquet com a símbol de riquesa inesgotable, la qual cosa va desencadenar una ferotge rivalitat entre les diferents fornaci per proveir l'aristocràcia i les dinasties Habsburg, Valois i Mèdici. Després de la dissolució dels gremis tradicionals a finals del segle XVIII, aquesta disciplina va renaixer amb ímpetu a mitjans del segle XIX gràcies a figures com Vincenzo Zanetti i Antonio Salviati, obrint pas a un segle XX on firmes històriques i d'alta gamma com Venini, Barovier & Toso, Archimede Seguso i Elite Murano van fusionar el llenguatge avantguardista del disseny amb el rigor executor dels antics artesans. En el circuit internacional de subhastes d'alt nivell, amb cases de referència com Christie's, Sotheby's, Pandolfini, Wright i Phillips, les obres dels mestres venecians assoleixen cotitzacions excepcionals a causa de la inimitabilitat dels seus processos manuals, l'absoluta escassetat de peces úniques de sèrie reduïda i l'elevada prima de mercat que reben els exemplars conservats en estat immaculat. Avui dia, les col·leccions més importants representatives d'aquesta estirp escultòrica i decorativa es custodien en les institucions museístiques més prestigioses del món, entre les quals destaquen el Museo del Vetro de Murano, el Museo Correr de Venècia, el Victoria and Albert Museum de Londres, el Musée des Arts Décoratifs de París, el Corning Museum of Glass a Nova York, The Metropolitan Museum of Art de Nova York, el Kunstgewerbemuseum de Berlín, el Rijksmuseum d'Àmsterdam i el Museo Poldi Pezzoli de Milà.