L'herència

Aquesta obra sobre paper (33 × 26 cm) signada per Fernando Sánchez Covisa (1866–1938) constitueix una il·lustració original concebuda específicament per a la seva reproducció fotomecànica i posterior publicació en la premsa il·lustrada o en l'edició de novel·les per lliuraments de finals del segle XIX i principis del segle XX, tal com testimonien la inscripció manuscrita «La herencia (2)» al marge inferior i la numeració de paginació o lliurament, recursos habituals de marcatge de taller tipogràfic. Executada mitjançant la tècnica de l'aiguada o grisalla (goaix i tinta aiguada monòcroma sobre paper amb tocs d'albaialde per als realços de llum), la peça empra una estricta escala de grisos optimitzada tecnològicament per als processos de fotogravat del canvi de segle, garantint una transferència fidel dels matisos cromàtics i els contrastos lumínics al format imprès. L'escena representa una composició dramàtica de marcat caràcter narratiu i costumista, en la qual un ancià agonitzant o convalescent en el seu llit de mort assenyala amb gest imperiós cap a la dreta mentre és assistit i rodejat per diverses figures femenines ataviades amb vestimentes d'època, destacant la tensió teatral dels rostres, la rigorosa perspectiva de l'embaldossat del terra i el detallat entrellat de bigues del sostre. Estilísticament, Sánchez Covisa s'adscriu a la gran tradició de la il·lustració acadèmica i el realisme decimonònic espanyol, acusant la clara influència del realisme narratiu, la pintura d'història de l'escola madrilenya i la lliçó compositiva de mestres del dibuix com Emilio Sala, Ulpiano Checa i José Moreno Carbonero. Fernando Sánchez Covisa va destacar com un dels dibuixants i il·lustradors més distingits de l'època daurada del periodisme gràfic espanyol, publicant de forma continuada els seus originals en les capçaleres il·lustrades més prestigioses del canvi de segle, tals com Blanco y Negro, La Ilustración Española y Americana, Nuevo Mundo i La Esfera, a més d'il·lustrar cèlebres fulletons i lliuraments literaris de l'època. Així mateix, la rellevància històric-artística de la seva producció en l'àmbit de la gràfica i la il·lustració original li ha valgut la presència dels seus fons i dibuixos originals en destacades institucions públiques i col·leccions museístiques especialitzades, entre les quals sobresortint la Biblioteca Nacional d'Espanya (BNE), el Museu ABC del Dibuix i la Il·lustració a Madrid i el Museu del Romanticisme, institucions que custodiadament posen en valor la matriu gràfica original enfront de la seva estampa impresa.