L'ancià i el gos

Aquesta obra sobre paper (33 × 26 cm) signada per Fernando Sánchez Covisa (1866–1938) constitueix una il·lustració original concebuda per a la seva reproducció fotomecànica en la premsa il·lustrada del canvi de segle. Executada mitjançant la tècnica de la grisalla (aiguada de tinta, goaix monòcrom i realços de pigment blanc sobre paper), la peça fa ús d'un rigorós valor tonal en escala de grisos optimitzat per al procés del fotogravat. La composició, de marcat caràcter costumista i regionalista, retrata un camperol gran assenyat a l'aire lliure al costat del tronc d'un arbre, tocat amb un mocador o «cachirulo» al cap i fumant en pipa, acompanyat en primer pla per un gos de caça ajagut als seus peus. En el pla posterior, una suau delimitació del paisatge fluvial o de muntanya emmarca la figura, aportant una atmosfera introspectiva i serena. Estilísticament, l'obra reflecteix el realisme social i costumista de finals del segle XIX i principis del segle XX, acusant la clara influència del dibuix naturalista de l'escola acadèmica madrilenya, així com d'il·lustradors contemporanis de la talla de Joaquín Sorolla, Ulpiano Checa i Narciso Méndez Bringas. Com a figura destacada de la il·lustració gràfica espanyola, Sánchez Covisa va col·laborar assíduament en les principals revistes de l'època, entre les quals sobresortint Blanco y Negro, La Ilustración Española y Americana i Nuevo Mundo. La rellevància històrica i artística de la seva gràfica ha motivat la presència dels seus fons i dibuixos matriu en prestigioses col·leccions i institucions de referència, tals com la Biblioteca Nacional d'Espanya (BNE), el Museu ABC del Dibuix i la Il·lustració a Madrid i el Museu del Romanticisme.