
Les aiguadores
La imponent escultura en bronze massís titulada "Les aiguadores" (Les aiguadores), concebuda per l'il·lustre mestre escultor Jaume Perelló i Miró (Torrefarrera, 1927 – Bellpuig, 2015), representa una de les obres de major maduresa formal, virtuosisme tècnic i rellevància patrimonial del seu catàleg; erigint-se amb una notable presència de 63 cm d'alçada muntada sobre una peanya prismàtica de marbre negre vetejat, aquesta peça adquireix una cotització museística excepcional en tractar-se de l'exemplar número 1/6 dins d'una tirada ultralimitada de només sis peces úniques, fosa en bronze de gran densitat mitjançant la tècnica tradicional a la cera perduda. La composició, caracteritzada per una estilització orgànica d'ascendència modernista i influències de l'expressivitat figurativa de Henry Moore, Constantin Brâncuși i el manierisme mediterrani, articula dues figures femenines dretes en una simbiosi rítmica de línies fluides, calats buits i corbes ascendents que dialoguen amb l'espai circumdant, sostenint recipients tradicionals en un tribut etnològic i poètic a la tasca de la dona rural; destaca de manera sobresortint el tractament de la matèria, on Perelló aplica la seva cèlebre i genuïna pàtina vidriada policromada de matisos daurats, ocres i destellos verdosos que atorga a la superfície una calidesa lumínica, una vibració tàctil i un acabat pictòric inconfunsible. Signada incisa en el mateix bronze per l'artista (J. Perelló) i identificada amb placa commemorativa a la base, l'obra sintetitza el llegat d'un creador insigne distingit amb el Primer Premi d'Art Sacre de Milà (1953) i el Premi de Relleu de Buenos Aires, la trajectòria internacional del qual el va portar a residir a Nova York —on Nelson Rockefeller va adquirir notables peces per a la seva col·lecció privada—, a realitzar obres d'envergadura per als Museus Vaticans i les catedrals de Lleida i Solsona, i a projectar el seu magisteri a la Sagrada Família de Barcelona, situant aquest singular exemplar número u de "Les aiguadores" en el tram més distingit per al col·leccionisme internacional i la inversió en art contemporani del segle XX.
PERELLÓ, Jaume
L'escultor Jaume Perelló i Miró (Torrefarrera, Lleida, 1927 – Bellpuig d’Urgell, Lleida, 2015), nomenat Fill Predilecte de Torrefarrera i de Bellpuig, és una de les figures més insignes i internacionals de l'escultura figurativa i sacra catalana del segle XX, la formació autodidacta i acadèmica del qual es va forjar de ben jove a Lleida i Barcelona sota la tutela directa d'insignes mestres com el reconegut escultor i imatger Ramon Borràs i el digne catedràtic Josep Maria Camps i Arnau, adquirint un domini virtuós del modelatge en argila, la talla en fusta, la fosa en bronze i la pedra picada que el va portar a fundar l'Escola de Belles Arts de Lleida i a emprendre en la dècada de 1950 una rellevant projecció internacional a Itàlia —on va ser triat conjuntament pels governs espanyol i italià per a la monumental execució del Crist de Bormio, va elaborar el prestigiós retrat escultòric del Papa Pius XII exposat als Museus Vaticans i va obtenir el Primer Premi d'Art Sacre de Milà el 1953, any en què també va ser guardonat amb el Primer Premi de Relleu a Buenos Aires—, consolidant una vasta producció sacra i monumental encarregada per a les catedrals de Lleida i Solsona, el Palau Episcopal de Lleida i nombrosos temples de tota la geografia espanyola, destacant de manera magistral la creació del "Crist de l'Amor" al Santuari del Carmen de Burgos, considerat el Crist de fusta tallada més gran del món amb els seus 9 metres d'alçada, a més d'una venerada talla lliurada personalment al Papa Pau VI amb destí a les col·leccions del Museu d'Art Modern del Vaticà; després de la seva fructífera etapa europea, Perelló va fixar la seva residència a Nova York, on la seva obra va causar un profund impacte en el mercat nord-americà fins al punt que el magnat Nelson Rockefeller va adquirir múltiples peces per a la seva col·lecció privada, exhibint paral·lelament el seu treball en galeries i centres d'art d'Europa i Amèrica; dins la seva trajectòria adquireix un capítol d'especial transcendència històrica la seva vinculació directa amb el Temple Expiatori de la Sagrada Família de Barcelona, edifici per al qual la Junta Constructora li va oferir formalment la responsabilitat d'esculpir la monumental Façana de la Passió, encàrrec d'envergadura colossal que Perelló va declinar respectuosament per motius d'agenda professional però projectant el seu magisteri a través de la transmissió del seu llegat i la seva visió estètica cap a eminents col·laboradors i deixebles del seu taller, entre els quals va destacar el renomenat escultor Josep Maria Subirachs, qui finalment assumiria l'execució escultòrica de l'esmentada façana gaudiniana; amb la finalitat de preservar, catalogar i difondre el seu extens patrimoni artístic, el Govern de la Generalitat de Catalunya va constituir el 1996 la Fundació Perelló amb seu a Bellpuig, espai museístic que custodia un representatiu fons de les seves escultures, dibuixos i cèlebres murals ceràmics de tècnica pròpia, immortalitzant l'impremta d'un creador excepcional l'obra del qual figura avui en col·leccions pontifícies, fons institucionals i museus internacionals de primer ordre.
Obres


