
Montserrat
Executada el 1991 a l'oli sobre tela, "Montserrat" s'erigeix com una de les composicions de paisatge rural de major format i ambició plàstica dins de la producció madura de la pintora catalana María Carmen Muset. L'obra capta una escena lluminosa de marcada arrel mediterrània on l'arquitectura tradicional d'una masia —ressaltada pel contrast cromàtic de les seves contrafinestres verdes i portals blaus— s'integra harmònicament en una naturalesa exultant, coronada al fons pel majestuós perfil de la muntanya de Montserrat. Estilísticament, Muset demostra una filiació directa amb la gran tradició del paisatgisme català i el postimpressionisme d'influència fauvista, articulant l'escena mitjançant una pinzellada solta, energètica i de dens gruix matèric que atorga una extraordinària textura al llenç. La vibració del color és el vertader fil conductor de la peça: la profusió de buganvíl·lies, roserars i vegetació en tons porpra, roses i verds intensos dialoga en perfecta sintonia amb la llum neta del migdia que banya la façana i el camí. La rotunditat de les masses rocoses del massís muntanyós al fons no només aporta una referència geogràfica inconfusible i un impecable contrapunt compositiu, sinó que dota la tela d'una profunda sensació d'espai i serenitat atemporal. Aquesta virtuosa síntesi entre rigor compositiu, exuberància cromàtica i mestria en el tractament del color converteix aquesta pintura de gran format en una peça clau de notable valor patrimonial, plenament capacitada per ocupar un lloc d'honor en col·leccions privades i institucionals especialitzades en el paisatge de l'escola catalana contemporània.
MUSET, Maria Carmen
Neix a Barcelona l'any 1934 i als 19 anys ingressa a l'Escola Superior de Belles Arts de Sant Jordi, a Barcelona, on és deixebla de Santasusagna, Puigdengolas i Muntané, entre d'altres. Queda la número 1 de la seva promoció i rep el títol de professora de dibuix i pintura l'any 1958. El mateix any guanya el premi "Amigó Cuyàs" i un any més tard presenta la seva obra en societat a la Sala Jaimes de Barcelona. Des d'aleshores no ha deixat d'exposar, alternant les exposicions individuals des del 1960 amb la docència a la seva pròpia acadèmia de pintura, on ha format molts artistes de renom. La seva pintura enllaça amb l'impressionisme i desenvolupa una temàtica paisatgística amb influència de l'escola catalana (Mir, Anglada Camarasa), tot i que les seves composicions florals, natures mortes i figures femenines són també molt apreciades i reconegudes.
Obres


