
Poema d'estiu
Realitzada el 1998 a l'oli sobre tela amb unes dimensions de 58 x 50 cm, "Poema d'estiu" constitueix una obra essencial dins de la maduresa expressiva del pintor hiperrealista argentí Fernando Quirós, on el gènere del bodegó es transforma en una meditació sobre l'espai, l'equilibri geomètric i la llum. La composició organitza un grup de peces de fruita distribuïdes amb delicada asimetria sobre una superfície de fusta envernissada i un bloc ortogonal neutre, contraposades a l'elevació vertical d'un paper enrotllat d'un intens to groc taronja que actua com a potent contrapunt cromàtic dins d'una atmosfera òbria de tons grisos, malves i terrossos. La mestria tècnica de Quirós es manifesta en l'execució d'una pinzellada imperceptible i en l'ús de veladures fines que capten amb absoluta precisió les subtils variacions en la pell de les peres, la lleugeresa mat del paper i els suaus reflexos sobre la fusta. Lluny de reduir-se a un fred exercici de mimesi fotogràfica, l'escena transmet una sensació de quietud atemporal i serenor contemplativa, consolidant aquesta peça com un testimoni exemplar de la pintura de natura morta hiperrealista de l'escola hispanoamericana.
QUIRÓS, Fernando
Fernando Quirós (Buenos Aires, Argentina, 1960) és un destacat pintor hiperrealista la trajectòria artística del qual es consolida com un referent del bodegó contemporani en l'àmbit hispanoamericà. Fill de pare pintor, va iniciar el seu aprenentatge de la mà de mestres com Kenneth Kemble, per formar-se posteriorment entre 1971 i 1974 sota la tutela de la pintora Irma Beltrame i perfeccionar els seus estudis a la Escuela Estímulo de Bellas Artes juntament amb Pedro Malenchini. El 1977 es va traslladar a San Diego (Califòrnia), on va enriquir la seva tècnica imbuït per la corrent del fotorealisme i hiperrealisme nord-americà dels anys setanta i les ensenyances de Jonathan Parce. Després de presentar la seva primera exposició individual el 1981 a la Biblioteca de San Isidro de Buenos Aires, va fixar la seva residència a Espanya el 1985, desenvolupant des de llavors una ininterrompuda activitat expositiva amb mostres individuals a Espanya, Itàlia, França, Andorra, Argentina i Paraguai. La seva producció destaca per un tractament magistral de la llum, les atmosferes envolvents i una òbria ordenació geomètrica on els objectes quotidians —fruites, papers enrotllats, blocs llisos i superfícies de fusta— adquireixen una dimensió gairebé metafísica a través d'una tècnica a l'oli de virtuosisme acadèmic, de veladures fines i pinzellada imperceptible. Dins de la seva iconografia, ocupa un lloc central la seva forta i obsessiva atracció cap al pa, element que representa a través del sublime llenguatge hiperrealista no només com l'aliment tradicional de la humanitat, sinó com el vehicle simbòlic per saciar la fam física, sexual i espiritual. La seva trajectòria compta amb mostres individuals i retrospectives en espais institucionals com el Museu de Puigcerdà, el Palacio de la Merced de Còrdova, la Fundación Mapfre Guanarteme, el Centro Cultural La Despernada a Madrid i la Casa Museo Manuel Mujica Láinez a l'Argentina, a més de participar en certàmens i fires internacionals com Estampa a Madrid, Valencia Art i la Feria Puro Arte de Vigo, formant part de destacades col·leccions privades i institucionals d'Europa i Amèrica.
Obres


