Aiguamani neorenaixentista

Aquesta extraordinària, imponent i monumental gerra o aiguamani de gran format, que arriba a uns formidables 74 centímetres d'altura i destaca per la seva notable pesantor i solidesa estructural, respon plenament a l'estètica de l'eclecticisme historicista europeu del segle XIX, emmarcant-se en el gust neorenaixentista i manierista que va reinterpretar amb virtuosisme tècnic els grans models d'orfebreria i fosa dels segles XVI i XVII inspirats en mestres com Benvenuto Cellini, constituint tipològicament un aiguamani o gerra d'ostentació —una peça d'aparell concebuda originalment a les corts renaixentistes per al servei de taula de l'alta aristocràcia, on s'utilitzava juntament amb un gibrell o font a joc perquè els comensals es rentessin les mans amb aigua perfumada abans i després dels banquets, encara que en aquest cas es tracti d'una magnífica recreació decimonònica destinada al col·leccionisme de gabinet i a la decoració de palaus o grans salons burgesos—, quant a la seva materialitat, el pes específic, la densitat, el gruix dels murs de fosa i la qualitat de les incissions confirmen sense lloc a dubtes que està realitzada en autèntic bronze massís amb pàtina fosca i subtils tocs daurats per fregament, conferint-li una durabilitat i presència museística excepcional, mentre que la seva rica iconografia de caràcter bàquic i mitològic s'articula mitjançant un fris central d'alt relleu extraordinàriament dinàmic on desfilen amorcells o putti infantils en plena verema, enllaçats per sarments, fulles de cep i raïms que simbolitzen l'abundància, el vi i la celebració dioniíaca, i l'ansa escultòrica està magistralment concebuda com un cos anatòmic infantil integrat al follatge que sembla grimpar o sostenir-se de l'estructura, rematada a la part superior per un putto que juga amb una petxina o màscara marina, combinant elements vegetals, estriats diagonals al coll i un cos abalonat sobre una base poligonal que denota una mestria artesanal sobresalient i un altíssim valor decoratiu i col·leccionista dins de les arts sumptuàries d'època.