Copet de retaule barroc (s. XVII)

Magnífic àtic o copet de retaule barroc en fusta tallada, daurada i policromada, atribuït a l'Escola Catalano-Aragonesa, executat a finals del segle XVII (c. 1680–1690). La peça, amb unes dimensions de 150 cm d'amplada per 50 cm d'alçada i una important profunditat tectònica, constituïa la coronació o copet superior d'una fusteria d'altar monumental l'alçada total de la qual s'estima que aconseguia els 5 metres. Destaca per la seva profusa orquestració ornamental a base de fulles d'acant riçades en calat profund i grans volutes de rotlle que aporten un pronunciat dinamisme i potents jocs de clarobscur característics del barroc ple. L'eix compositiu està presidit a la seva zona inferior pel cap d'un querubí tallat en bult rodó amb ales desplegades, la carnació a l'oli del qual conserva els tons rosats originals, un detallat modelat de faccions i cabellera bombada. Al remat central superior hi figura una cartel·la calada amb motius vegetals concebuda originalment per a l'allotjament de ràfegues o atributs sacres. Tècnicament, l'estructura exhibeix l'estratigrafia tradicional de la imatgeria d'alta època, amb preparació d'aparell de gesso, capa subjacent de bol vermell d'Armènia i pa d'or fi aplicat a l'aigua. Els desgostos naturals de la làmina daurada deixen entreveure el bol subjacent, dotant el conjunt d'una valuosa pàtina històrica d'època. Procedent d'una rellevant col·lecció privada andorrana d'art sacre, l'estat de conservació és bo, mantenint la fermesa del suport vegetal i la coherència simètrica del disseny, a falta únicament de petits desgostos en aristes i un lleu faltant al lateral de la peanya de l'àngel. Per la seva escala, riquesa estructural i sòlida procedència, constitueix una peça exempta de gran valor arquitectònic i historicoartístic.