Ecos del temps II

Aquesta formidable composició de Tomás Medina, concebuda com a parella de l'anterior cap al 1995, revalida el mestratge de l'artista en el camp de la tècnica mixta sobre fusta en conjugar el detallisme hiperrealista de la figuració amb una potent investigació matèrica d'accent tridimensional. L'obra prescindeix de l'estatisme pictòric convencional per erigir-se sobre una elaborada base de pastes de relleu, càrregues minerals i resines que recreen un parament mural profundament erosionat i de marcada condició escultòrica, sobre el qual s'apliquen polides veladures a l'oli de factura miniaturista. Al centre compositiu, descansant sobre una prestatgeria de pedra simulada sustentada per una elegant mènsula arquitectònica motllurada al registre inferior, destaca un recipient de porcellana blanca amb tapa, dues nanses i remats daurats, decorat amb un delicat ram floral polícrom en tons rosa, groc i blau cobalt, la nitidesa i la brillantor vítrea del qual contrasten de manera dramàtica amb la rugositat tàctil del mur. A l'esquerra, un petit ramell de fruits vermells mostra un virtuós tractament de la brillantor epitelial i el volum, mentre que a la dreta, una fruita esfèrica de to citrí equilibra la distribució ponderada de les masses a l'espai. El fons, un sumptuos exercici d'il·lusionisme trompe-l'œil, presenta severes desconxades en alt relleu que deixen al descobert un fragment de pintura mural en tons verd esmeralda i blau cobalt travessat per franges verticals, articulant un penetrant discurs poètic sobre el pas del temps, el deteriorament de les estructures humanes i la permanència de l'objecte quotidià. La llum, incident des del costat esquerre, modela els volums amb precisió quirúrgica, projectant ombres meues que accentuen la rugositat del suport i la qualitat tridimensional dels elements. Iconogràficament, la peça entronca amb la gran tradició de la natura morta espanyola del Barroc —heretant l'ordenació rigorosa sobre prestatgeria de Juan Sánchez Cotán i l'austeritat de Francisco de Zurbarán—, alhora que s'adscriu al neorrealisme màgic espanyol de la segona meitat del segle XX, dialogant amb l'obra de mestres com Claudio Bravo o Eduardo Naranjo i incorporant l'experimentació matèrica de l'informalisme contemporani. La signatura «T. medina», incisa directament sobre la massa textural a l'angle inferior dret, ratifica l'autenticitat i el procés plàstic de l'obra. La producció de Tomás Medina figura representada en diverses col·leccions d'institucions públiques, fundacions d'art i museus d'àmbit regional i municipal a Espanya, així com en destacades col·leccions privades dedicades al col·leccionisme de la figuració i el realisme espanyol de finals del segle XX.