Llum sobre el canal (Venècia)
1.350 €
Aquesta excepcional obra de Josep Marfà Guarro (1928–2014) constitueix una peça de col·leccionisme singular dins del paisatgisme líric català de la segona meitat del segle XX, hereu directe de la gran tradició postimpressionista i del luminisme mediterrani de l'Escola de Sitges i d'Olot. Format sota el mestratge i la influència espiritual de figures cabdals com Oleguer Junyent, Marfà beu així mateix de la soltesa sintètica d'Eliseu Meifrèn i de l'audàcia cromàtica d'Anglada Camarasa, reinterpretant la visió del paisatge urbà amb una llibertat plàstica que frega el fauvisme contingut. En aquesta evocació d'un canal venecià, executada a l'oli sobre taula de fusta rematada perimetralment amb una delicada marqueteria, l'artista articula una síntesi on la llum és el veritable subjecte compositiu, generant una intensa tensió entre els tons càlids i les ombres turqueses de l'aigua. L'obra es presenta en un sofisticat muntatge flotant sobre fons de vellut negre, exempta d'opressió visual, la qual cosa permet a la pintura flotar com un objecte fetitxe o joia de devoció estètica. Aquesta lleugeresa del suport exempt contrasta magistralment amb la rotunditat del seu monumental emmarcat classicista d'estriat daurat a l'aigua i sanefa vegetal en relleu, convertint el conjunt en una caixa de llum d'altíssim valor de col·lecció.
TècnicaOli sobre madera
Mides50x46cm
AnyCirca 1988
ArtistaMARFÀ, Josep
MARFÀ, Josep
Neix a Barcelona el 17 de maig de 1928 i mor a la mateixa ciutat el 2014. La seva orientació artística neix a una edat molt primerenca, en tenir relació per mitjà del seu pare amb el pintor Oleguer Junyent, a qui va prenent com a mestre a través dels seus dibuixos i pintures, que ell observa constantment i que desperten el seu interès per l'Art. Cursa els seus estudis de pintura a l'Escola de Belles Arts i Oficis, a l'Acadèmia Baixas i en diversos centres artístics de Barcelona. En la dècada del 60 al 70, realitza diversos viatges per Europa i pren contacte amb diversos pintors, amb els quals intercanvia impressions en la seva cerca pel color i la tècnica que li permetin expressar més intensivament les seves sensacions. Va començar a exposar el 1968, data en què els seus quadres van començar a ser habituals per a les col·leccions particulars i museus d'Espanya, França, Alemanya, Suïssa, Bèlgica o Anglaterra. Tampoc Amèrica o Àsia es van resistir als encants de les seves peces pictòriques. Els seus olis i aquarel·les enllacen amb la tradició paisatgística catalana en la línia de colorisme simfònic originària de Joaquim Mir, que va adaptar amb particular encert als reflexos aquàtics de les seves marines i vistes de port. La seva percepció del color és rica en matisos; la seva pinzellada lleugera i hàbil contrasta amb jocs de gams càlides i fredes i els jocs de complementaris.
Obres recomanades
Altres peces seleccionades del catàleg d’Art Andorra.
