
Platja de la Concha i Mont Igueldo
Executada el 1998 a l'oli sobre fusta, "Platja de la Concha i Mont Igueldo" representa una de les visions més depurades, poètiques i magistrals de la badia donostiarra dins de la pintura basca contemporània. Juan Mari Navascués aborda aquesta enclavament icònic del litoral guipuscoà des d'un format marcadament panoràmic que accentua la serenitat i l'amplitud de l'horitzó cantàbric. L'elecció de la fusta com a suport resulta tècnicament determinant, ja que la fermesa de la superfície permet a l'artista aplicar una pinzellada àgil, directa i de síntesi plenairista, articulant els tons del ampli arenal en una rica gamma d'ocre, beige i matisos nacrats que capten l'humitat de l'aigua a la marea baixa. En el pla mitjà, la transició cromàtica cap als verds marins i els blaus del mar està salpicada per precisos tocs de pigment clar que suggereixen les embarcacions amarrades, mentre que al marge dret la massa rotunda del mont Igueldo actua com una referència geogràfica inconfusible i un impecable contrapunt compositiu. El vertader valor pictòric d'aquesta taula rau en l'extraordinària destresa amb què Navascués resol la llum atmosfèrica i els tons grisos del Nord, aconseguint una peça d'impecable execució tècnica, gran sensibilitat poètica i un valor icònic indiscutible per al col·leccionisme de marina i paisatge peninsular.
NAVASCUÉS, Juan Mari
Juan Mari Navascués (Sant Sebastià, 1940) és un pintor figuratiu de tendència impressionista i tall romàntic, estretament vinculat a l'Escola del Bidasoa i a la tradició paisatgística del litoral cantàbric. Format en els seus inicis dins del cercle pictòric bidasotarra, la seva trajectòria destaca per l'ús característic de grisos, blaus i gams lluminoses per a captar l'atmosfera, les platges, els ports, la mar i els entorns interiors tant de la geografia basco-navarra com del litoral mediterrani. En la seva producció ocupen un lloc fonamental les vistes costaneres i les marines de la seva ciutat natal, entre les quals destaquen les seves representacions panoràmiques i atmosfèriques de la Badia de La Conxa, la Platja d'Ondarreta i l'Illa de Santa Clara. Amb una tècnica audaç, àgil i de gran sensibilitat cromàtica, ha celebrat més d'un centenar d'exposicions individuals i col·lectives en galeries i sales d'Espanya (Madrid, Bilbao, Vitòria, Sant Sebastià, Saragossa), així com en l'àmbit internacional, destacant les seves mostres als Estats Units a la Bacardy Gallery i a la Bourdines Gallery, a la Sala Calder de Mèxic, a la Sala C.E. de Bogotà, a la Galerie Pfeiffer de Brussel·les (Bèlgica) i a la Galerie rue de la Pente de París (França). La seva producció, guardonada amb reconeixements com el Premi Caral (1975) o el Premi Itxaso (1976), figura en destacades col·leccions particulars, institucions i fons d'art de tot el món.






