
Ofrena a la deessa del riu Oshun
Aquesta monumental i sobirana obra en relleu repujat sobre panell d'alumini de 123 x 56 cm, titulada "Ofrena a la deessa del riu Oshun" i signada per l'insigne artista nigerià Asiru Olatunde (1918–1992), representa una de les cimeres plàstiques del moviment d'art contemporani d'Osogbo, caracteritzada per un estat de conservació impolut i realçada de forma impecable per un emmarcat de motllura argentada que harmonitza subtilment amb els flaixos i la textura orgànica del metall martellat. El seu crucial descobriment a principis de la dècada de 1960 per part del cèlebre investigador, dramaturg i promotor cultural alemany Ulli Beier juntament amb l'artista i protectora del patrimoni ioruba Suzanne Wenger —els quals van transformar radicalment el curs de l'art africà modern en fundar el llegendari Mbari Mbayo Club a Osogbo— va suposar el punt d'inflexió decisiu que va impulsar Olatunde a canalitzar la seva ancestral mestria en el martellat del metall cap a la creació d'elaborats relleus narratius sobre làmines de coure i alumini, convertint-lo de immediat en la figura tutelar del moviment Osogbo. Dades les seves dimensions excepcionalment grans i la maduresa tècnica compositiva desplegada en diversos registres horitzontals superposats, la peça es pot datar amb absoluta certesa entre finals de la dècada de 1960 i la dècada de 1970, període de màxim esplendor creatiu de l'artista en què va concebre els seus encàrrecs públics i institucionals més ambiciosos. Estilísticament, l'obra és un prodigi de la narrativa visual ioruba que fusiona la cosmovisió mítica del seu poble amb un llenguatge compositiu agosaratment modern, on l'artista repuja escenes rituals amb un dinamisme hipnòtic enriquit per un minuciós treball de punzonat geomètric en els fons per generar vibrants efectes de llum i textura; en aquest relleu particular dedicat a Oshun —la venerada deïtat orisha de la fertilitat, les aigües dolces i l'amor en el panteó ioruba, patrona tutelar d'Osogbo i del sagrat Bosc d'Oshun-Osogbo declarat Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO—, Olatunde articula una processó devocional on fidels, músics i sacerdots porten ofrenes cap a les aigües sagrades personificades en el registre inferior per estilitzats motius pisciformes i deïtat fluvials, tot plegat impregnat de la jerarquia figurativa, la frontalitat expressiva i l'esquematisme simbòlic propis de la tradició escultòrica ioruba. La transcendència internacional d'Asiru Olatunde i la conseqüent revalorització de la seva obra en les principals cases de subhastes internacionals rau en la seva condició de pioner de l'art africà del segle XX, figurant els seus magistrals panells en els fons permanents de prestigioses institucions globals com la Smithsonian Institution (National Museum of African Art a Washington D.C.), el British Museum de Londres, el Tropenmuseum d'Àmsterdam, la IWALEWAHAUS de la Universitat de Bayreuth i en la cèlebre Col·lecció Jean Pigozzi, la qual cosa revalida de forma incontestable l'altíssim valor comercial, historiogràfic i museístic d'aquesta magnífica obra original de format monumental.
OLATUNDE, Asiru
Asiru Olatunde (Osogbo, Nigèria, 1918–1993) va ser un destacat escultor, metal·lista i figura matriu de l'art modern nigerià, reconegut internacionalment com un dels pilars fonamentals del cèlebre moviment de l'Escola d'Osogbo (Osogbo Art School). Nascut en el si d'un distingit llinatge de ferrers i orfebres de la cultura ioruba, va adquirir del seu pare i avi el domini de la metal·lúrgia tradicional, a més de formar-se en el toc del tambor parlant ceremonial per a liturgies locals. A finals de la dècada de 1950, una greu malaltia li va impedir continuar amb la forja pesada, orientant la seva mestria tècnica cap a l'orfebre a petita escala. El seu talent va ser descobert el 1961 pels promotors culturals Ulli Beier i Susanne Wenger, els quals el van impulsar a endinsar-se en l'escultura monumental. Olatunde va revolucionar l'art contemporani africà en esdevenir el primer creador en adoptar les planxes d'alumini repujat i martellat (repoussé) com el seu suport plàstic principal, desenvolupant un llenguatge distintiu de cinzellats i textures punxonades que articulaven narratives mitològiques iorubes, relats bíblics i passatges de la vida quotidiana. Nomenat el 1967 primer president de l'Associació d'Artistes d'Osogbo, la seva producció va transcendir les fronteres continentals fins a convertir-se en un referent del col·leccionisme internacional. Els seus monumentals panells arquitectònics van ser comissionats per a indrets icònics com el King’s Market d'Osogbo, la Catedral de Sant Pere a Enugu o el Banc Central de Nigèria a Lagos, a més de formar part de col·leccions institucionals i privades de primer ordre, entre les quals destaquen el Smithsonian National Museum of African Art a Washington D. C., el Fons Monetari Internacional (FMI), el British Museum de Londres i el Newark Museum.
Obres


