
Paisatge eteri (Composició lírica)
En aquesta monumental i enlluernadora composició de gran format proper al metre d'envergadura, Robert Anglada revela una de les facetes més refinades, atípiques i cobejades de tot el seu corpus artístic, allunyant-se momentàniament del seu cèlebre expressionisme visceral per endinsar-se en una poètica contemplativa d'extraordinària subtilesa. L'obra s'erigeix com un exercici de virtuosisme tècnic excepcional on l'artista català ret un homenatge explícit a la delicadesa estètica de les sedes japoneses tradicionals i a la pintura oriental Nihonga, articulant l'espai pictòric a través d'una vaporosa atmosfera carregada de misteri i serenitat. Mitjançant una mestria sublim en l'ús de vetlladures infinites, rentats en tons sèpies, ocres i pigments càlids, Anglada recrea una boira envoltant on la matèria sembli evaporar-se, deixant que el tronc subtilment modelat i la cal·ligrafia nerviosa de les seves fines branques i brots rojos emergeixin amb la precisió poètica d'un gravat Ukiyo-e. El domini del concepte oriental del buit espai-temporal (Ma) i la delicadesa cromàtica amb què la llum tamisada filtra el paisatge converteixen aquest llenç en una peça raríssima i de singularíssim valor de mercat dins de la trajectòria de l'autor; una obra de col·lecció madura que demostra la versatilitat d'un creador total, el lirisme atemporal i la presència escènica monumental del qual justifiquen de manera incontestable la seva elevadíssima cotització i el seu estatus de peça de culte per al col·leccionisme institucional d'alta gamma.
ANGLADA, Robert
Nascut a Barcelona el 1944 i traspassat a la mateixa ciutat el 2013, Robert Anglada encarna una de les personalitats més fascinants, transgressores i radicalment autèntiques de la pintura figurativa espanyola de la segona meitat del segle XX, considerat per la crítica especialitzada com un dels noms indispensables de la meca avantguardista dels anys seixanta. La seva precoç genialitat va quedar acreditada el 1962 en ser guardonat amb el prestigiós "Premi Joves Artistes" de Barcelona, reconeixement que li va valer una beca concedida pel Govern de França per perfeccionar la seva tècnica a l'efervescent París de les segones avantguardes. Aquell mateix any, la seva irrupció a l'escena pública va estar marcada per l'escàndol quan l'obra guardonada al Cercle Mayol de l'Institut Français de Barcelona va ser censurada i retirada del Museu d'Art Modern de Barcelona per la seva audàcia eròtica i transgressió formal, episodi que va cimentar el seu estatus de creador de culte i indomable independència. L'obra d'Anglada explora amb feroç pols plàstic les profunditats de la psique humana a través d'una deconstrucció visceral de la realitat figurativa on l'erotisme, la crueltat i la pulsió dramàtica es despleguen mitjançant un llenguatge de pinzellada energètica, densa matèria i marcat expressionisme que la crítica internacional ha comparat sistemàticament amb l'univers atormentat de Francis Bacon. Al llarg de la seva prolífica trajectòria, va desenvolupar una fulgurant projecció expositiva en places de primer ordre com París, Londres, Barcelona i múltiples capitals alemanyes, assolint cotes insòlites de projecció internacional en exposar en escenaris tan allunyats com Kandahar (Afganistan). Aquesta síntesi d'heterodòxia estètica, mestratge tècnic i presència internacional consolida el seu llegat com una peça d'inqüestionable valor històric i un actiu d'alta cotització per a col·leccions privades i institucionals atentes a l'art figuratiu d'intensitat expressionista.






