Atmosfera urbana a Passy
200 €
Aquest gravat calcogràfic a l'aiguafort realitzat el 1983 pel mestre José Luis Florit Rodero (1909-2000), signat a llapis per l'autor i numerat com l'estampa 93 d'una tirada limitada de 100 exemplars, constitueix una refinada veduta urbana que capta l'atmosfera de l'emblemàtic enclau parisenc de Passy, al districte XVI, destacant al fons la silueta estructural del viaducte metàl·lic del metro aeri sobre el riu Sena i l'estació de Passy. La composició, d'una extraordinària agilitat taquigràfica i rigor sintètic, evidencia la plena maduresa gràfica de l'artista en la seva última etapa parisenca, on combina l'herència acadèmica del dibuix anatòmic i estructural assimilada durant la seva joventut amb el mestre Juan Núñez Fernández i la seva posterior especialització en gravat sota la tutela de Ricardo Esteve Botey a la Reial Acadèmia de Belles Arts de Sant Ferran de Madrid. Plàsticament, l'estampa destaca per un traç incisiu, vibrant i d'accentuat caràcter líric que evoca la poètica de l'Escola de París i el grafisme de mestres com Raoul Dufy o Albert Marquet, articulant mitjançant entramats de línies creuades i juxtaposicions de densitat tonal la verticalitat de les façanes haussmannianes, els quioscos urbans, la vegetació i el trànsit fluid de transeünts esbossats amb gran dinamisme. La trajectòria de Florit, àmpliament consagrada des dels anys trenta després d'obtenir la Tercera Medalla a l'Exposició Nacional de Belles Arts de 1933 i exposar individualment al Museu d'Art Modern de Madrid el 1935, compta amb una sòlida representació institucional, trobant-se obres seves custodiades als fons de prestigiosos museus i institucions com el Museu Nacional Centre d'Art Reina Sofia de Madrid, la Reial Acadèmia de Belles Arts de Sant Ferran, la Biblioteca Nacional d'Espanya, el Museu Nacional d'Art de Catalunya (MNAC) i el Museu de la Garrotxa a Olot, entre d'altres rellevants col·leccions públiques i privades europees.
TècnicaGravat al aguafuerte
Mides
Any1983
ArtistaFLORIT, José Luís
FLORIT, José Luís
El polifacètic artista madrileny José Luis Florit Rodero (1909-2000) representa una de les trajectòries més sòlides, versàtils i tècnicament depurades de la figuració espanyola del segle XX, la labor del qual va abastar la pintura de cavallet, el dibuix, el gravat, la il·lustració editorial i la pintura mural. Nascut a Madrid en el si d'una família d'arrelada sensibilitat cultural, els seus primers anys de formació van transcórrer a Catalunya, concretament a Olot i Figueres, on va estar sota l'orientació decisiva del mestre Juan Núñez Fernández —professor que també marcaria Salvador Dalí—, del qual va heretar un absolut rigor en el dibuix anatòmic i la disciplina lineal. El seu posterior ingrés a la Reial Acadèmia de Belles Arts de Sant Ferran de Madrid va afiançar la seva mestria acadèmica, la qual va complementar amb una formació especialitzada en les tècniques del gravat a l'aiguafort sota la tutelatge de l'eminent gravador Ricardo Esteve Botey. Al llarg de la seva joventut, Florit va absorbir tant el llenguatge del noucentisme com les renovadores corrents de la figuració d'entreguerres i l'esperit de la Societat d'Artistes Ibèrics, participant activament en el panorama cultural de la Segona República i obtenint una Tercera Medalla a l'Exposició Nacional de Belles Arts de 1933, consagració que el va portar a realitzar la seva primera gran exposició individual al Museu d'Art Modern de Madrid el 1935. Després de la contesa civil, es va afincar a Barcelona, exercint com a director artístic del Diario de Barcelona i desplegant una intensa tasca com a il·lustrador i dissenyador gràfic. Entre 1952 i 1960 va abocar el seu talent en una destacada etapa de pintura mural de caràcter públic i religiós, per experimentar posteriorment una evolució matèrica i conceptual cap al lirisme paisatgístic i l'abstracció sintètica, caracteritzada per traços enèrgics, formes esbossades i un sobri domini del color que li van valer reconeixements com la Medalla de Bronze a la Biennal de Saragossa de 1967 o el Premi de la Fundació Estrada Saladich el 1969. Establert a París en les seves últimes dècades fins a la seva mort l'any 2000, la producció de Florit ha quedat salvaguardada en importants institucions museístiques i col·leccions públiques espanyoles i internacionals —entre les quals destaquen el Museu Nacional Centre d'Art Reina Sofia, el Museu de la Reial Acadèmia de Belles Arts de Sant Ferran, la Biblioteca Nacional d'Espanya i fons institucionals de la Ciutat Comtal—, posicionant el seu llegat com un testimoni imprescindible de la síntesi entre la tradició clàssica del dibuix i la modernitat figurativa europea.
Obres recomanades
Altres peces seleccionades del catàleg d’Art Andorra.
